Situacionisme
De Viquip??dia
L'Internacional Situacionista ??s un moviment revolucionari en el camp pol??tic i art??stic.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
L'Internacional Situacionista nasqu?? el 28 de juliol del 1957 a Cosio di Arroscia, a la prov??ncia d'Imperia, de la fusi?? d'alguns components de l'Internacional Lletrista, del Moviment Internacional per una Bauhaus Imaginista (MIBI), del Moviment CO.BR.A. i del Comit?? Psicogeogr??fic de Londres. En foren fundadors Giuseppe Pinot Gallizio, Piero Simondo, Elena Verrone, Michele Bernstein, Guy Debord, Asger Jorn i Walter Olmo.
El programa de l'Internacional Situacionista ??s crear situacions definides com a moments de la vida concretament i deliberadament constru??ts mitjan??ant l'organitzaci?? col??lectiva d'un ambient unitari i d'un joc d'events. Les situacions s??n creades mitjan??ant l'Urbanisme Unitari, un nou ambient espacial d'activitat on l'art integral i una nova arquitectura puguin a la fi ser realitzats. Els situacionistes es proposen d'inventar jocs nous, tot ampliant la part no-mediocre de la vida, disminu??nt-ne -per tant- els moments nuls.
Aquest ??s el programa d'acci?? adoptat pels artistes experimentals del MIBI i dels lletristes en el moment de confluir en la nounata Internacional Situacionista. Fou modificat i abandonat ja bastant abans de la fi del moviment, que succe?? a Par??s el 1972. El grup funcion?? durant uns 15 anys, en els quals es van despla??ar des del terreny de les avantguardes art??stiques i liter??ries cap a la cr??tica revolucion??ria.
Figures clau del moviment, a qui devem la major part dels desenvolupaments te??rics de l'Internacional, s??n el franc??s Guy-Ernest Debord (autor del text clau "La societat de l'espectacle"), el dan??s Asger Jorn, el belga Raoul Vaneigem i l???itali?? Giuseppe Pinot-Gallizio.
Conceptes fonamentals del programa de l???Internacional Situacionista al moment de la fundaci?? foren l'Urbanisme Unitari, la psicogeografia, amb l???exploraci?? pr??ctica del territori mitjan??ant les derives, i l???idea del potencial revolucionari del temps lliure.
A partir d'aquestes premises el moviment cresqu?? i es desenvolup?? durant els anys '60 i trob?? en el Maig del 1968 a Par??s el moment m??s alt d'afirmaci??, all?? on s'hi trobaran els desigs de canvi dels joves francesos i les teories carnavalesques (obviament, en sentit revolucionari) i escandaloses dels situacionistes. Despr??s del maig la popularitat del grup arrib?? a nivells mai vistos. Centenars de persones es definiren com a situacionistes sense tenir la menor idea de qu?? era la Internacional. Acostumats als grups de masses, simplement desitjaven adherir-s'hi. La secci?? francesa fou inundada de peticions, i Debord deix?? el lloc d'editor de la revista, disgustat per aquesta massa d'admiradors cecs (que ell despectivament anomenava pro-situ) i seguidors que s'acostaven a l'Internacional esperant formar part d'un moviment que en realitat no existia.
El 1972 a for??a d'escissions i expulssions v??ries, Debord i Sanguinetti es quedaran pr??ticament com a ??nics representants de l'Internacional, disgustats entre altres coses per all?? que va passar al vuit?? congr??s (a Ven??cia), que fou enva??t per pro-situs. Per aquests motius es decidir?? l'auto-dissoluci??, no abans d'haver donat a la premsa el darrer escrit de l'Internacional: "La veritable escissi?? de l'Internacional".
Una de les preses de posici?? m??s importants que l'Internacional Situacionista segurament ha deixat ??s llur reflexi?? sobre els drets d'autor: sobre cada obra (llibre, video, futllet??, etc.) s'hi especificava que aquesta podia ser fotocopiada per fragments o sencera, modificada o distribu??da, sempre que no fos amb fins comercials. Aquesta posici?? encara influeix notablement el discurs al voltant dels drets d'autor, com el debat sobre el copyleft o sobre les llic??ncies de Creative Commons, incl??s els mateixos projectes de la Wikipedia, Wikicommons o Wikisource es poden considerar exemples d'un lliure compartir del saber que cerca -tant com ??s possible- de posar-se m??s enll?? de la l??gica del copyright.
[edita] El vocabulari dels situacionistes
(De: Internationale situationniste, n. 1, Par??s, juny del 1958.
DEFINICIONS
- Situaci?? constru??da
Moment de la vida, concretament i deliberadament constru??t mitjan??ant l???organitzaci?? col??lectiva d'un ambient unitari i d'un joc d'esdeveniments.
- Situacionista
All?? que es refereix a la teoria o a l???activitat pr??ctica d'una construcci?? de situacions. Aquell qui es dedica a constru??r situacions. Membre de l???Internacional Situacionista.
- Situacionisme
Mot privat de sentit, abusivament derivat del terme precedent. No existeix el situacionisme, perqu?? significaria una doctrina d'interpretaci?? dels fets existents. La noci?? de situacionisme evidentement l'han concebut els antisituacionistes.
- Psicogeografia
Estudi dels efectes precisos de l???ambient geogr??fic, disposat conscientement o no, que actua directament sobre el comportament afectiu dels individus.
- Psicogeogr??fic
Relatiu a la psicogeografia. All?? que manifesta l???acci?? directa de l???ambient geogr??fic sobre l'afectivitat.
- Psicoge??graf
Aquell qui estudia i transmet la realitat psicogeografica.
- Deriva
Manera de comportament experimental lligat a les condicions de la societat urbana: t??cnica de passeig apressat a trav??s d'ambients diversos. Especialment, tamb?? s'usa per designar la durada d'un exercici continu d'aquesta experi??ncia.
- Urbanisme unitari
Teoria de l'??s conjunt de les arts i les t??cniques que conflueixen en la construcci?? integral d'un ambieaconteixementsnt amb un lligam din??mic amb experi??ncies de comportament.
- D??tournement
S'usa per abreviaci?? de la f??rmula: d??tournement d'elements est??tics preconstitu??ts. Integraci?? de produccions actuals o passades de les arts en una costrucci?? superior de l???ambient. En aquest sentit, no hi pot haver pintura o m??sica situacionista, sin?? un ??s situacionista d'aquests mitjans. En un sentit m??s primitiu, el d??tournement a l???interior de les antigues esferes culturals ??s un m??tode de propaganda, que testimonia l???usura i la p??rdua d???import??ncia de tals esferes.
- Cultura
Reflex i prefiguraci??, en tot moment hist??ric, de les possibilitats d'organitzaci?? de la vida quotidiana; el conjunt de l???est??tica, els sentiments i els costums, mitjan??ant els quals una col??lectivitat reacciona a la vida que li ??s objectivament donada per la seva economia.(Nosaltres definim aquest terme nom??s des del punt de vista de la creaci?? de valors, no des d'aquell de la seva transmissi??.)
- Descomposici??
Proc??s pel qual les formes culturals tradicionals s'autodestrueixen, sota l???efecte de l???aparici?? de mitjans superiors de domini de la natura, que permeten i esperonen construccions culturals superiors. Distingim entre una fase activa de la descomposici??, demolici?? efectiva de les antigues superestrucutres ??? que finalitza al voltant del 1930 ???, i una fase de repetici??, que domina des de llavors. El retard en el pas de la descomposici?? a noves construccions est?? lligat al retard en la liquidaci?? revolucion??ria del capitalisme.
[edita] Bibliografia
- Recull dels n??meros de la revista, Internazionale situazionista 1958-69, Nautilus, Torino 1994.
- G. Debord, La societat de l'espectacle (1967)
- R. Vaneigem, Trattato del saper vivere ad uso delle giovani generazioni, Malatempora, Roma 2001.
- G. Marelli, L???Amara vittoria del situazionismo, Bfs Edizioni, Pisa 1996.
- M. Perniola, I situazionisti, Castelvecchi, Roma 1998.
- AA.VV., Situazionismo. Materiali per un???economia politica dell???immaginario, Massari, 1998.
- M. Bandini, L???estetico, il politico, da Cobra all???Internazionale situazionista (1948-1957), Officina Edizioni, Roma 1977.
