Simposi
De Viquipèdia
Simposi (convivium) era una mena de festa per beure.
El simposi sempre seguia a una menjada i sovint s'hi afegien persones que no havien participat en el menjar i només anaven al beure. Es creu que els grecs no bevien durant el menjar i que es va introduir la costum de beure vi després. Plató esmenta el seu simposi, en que després del dinar es feien les libacions i es discutia sobre filosofia.
Els simposis eren molts freqüents a Atenes. Al beure l'acompanyava una conversa agradable, amb musiques i danses, fins i tot amb jocs i distraccions de diversa mena. L'única beguda era el vi de raïm (apart d'aigua) ja que el vi de palma i la cervesa, tot i que coneguts no es van introduir mai. L'abundància del vi permetia a persones de condició mitjana poder oferir simposis als seus amics. Sembla que els simposis atenencs acabaven sovint en conflictes i per això foren prohibits a Esparta i Creta.
El vi era quasi sempre barrejat amb aigua ja que beure'l sense barrejar era considerat una costum dels bàrbars; fins i tot Zaleuc diu que a Lòcrida hi havia una llei que condemnava a mort a qui bevia el vi sense aigua excepte si ho manava el metge. El rei espartà Cleòmenes era sospitós de beure el vi sense barrejar i aquesta practica se sap que es donava entre els escites. La barreja era variable però en general sempre hi havia d'haver més aigua que vi. Segons Plutarc, Ateneu i Eustaci les proporcions més comunes eren 3:1, 2:1 i 3:2. Hesíode recomanava 3:1. Es podia barrejar amb aigua calenta o freda; la calenta (els romans l'anomenen calida) era menys comuna, i en general s'utilitzava aigua freda, el més freda possible, fent ús de neu i gel; alguna vegada s'afegia mel al vi, o alguna espècie i algun altre ingredient esmentat més ocasionalment.
La barreja es feia en uns recipients des de els que s'abocava a les copes; també el corn de beure era utilitzat sovint. Els participants al simposi es reclinaven en lliteres i portaven garlandes de flors. Un mestre de cerimònies o simposiarca conduïa el simposi i les seves indicacions eren obeïdes per tots. Els romans tenien el mateix costum i els seu simposiarca es deia magister o rex convivii o arbiter bibendi. El simposiarca determinava en quina proporció s'havia de barrejar vi i aigua i quan podia beure cadascun; també els esclaus que s'encarregaven de la barreja quedaven sota les seves ordes encara que no fossin els seus esclaus; si no hi havia simposiarca el vi es bevia com agradava a cadascú.
Abans de començar s'acordava el que es beuria ja que no es permetia deixar a cadascú que begués tant com vulgues. En els primers temps es bevia en copes petites però més tard es van introduir copes força grans. Al simposi de Plató es descriuen grans copes de vuit còtiles que es bevien d'un sol trago. Les copes rodaven de dreta a esquerra i el mateix orde es mantenia en la conversa. El tema més freqüent era el de la salut. La música i dansa es van obrir pas als simposis, però sense presencia de dones musiques; Plató s'hi mostrava en contra. Finalment es van acabar introduint les dones ballarines o flautistes i van fer funcions d'heteres. També es van introduir jocs com endevinalles i altres enigmes; un joc molt popular fou el cottabos; el latbuncili consistia en fer girar una moneda posada dreta per la vora i fent-la parar posant un dit al damunt.
Les representacions dels simposis són freqüents a la ceràmica grega
Els simposis romans es deien sovint convivium però la paraula comissatio, també utilitzada, es més propera al significat grec. Els romans bevien normalment durant el menjar (coena) que prolongaven algunes hores, però la costum sobre el beure era molt similar a la grega.
