Simfonia núm. 0 de Bruckner
De Viquipèdia
La Simfonia nº 0 (WAB 99) d'Anton Bruckner és una de les seves simfonies de joventut, composta el 1869. És en realitat la tercera simfonia del compositor, després de la Simfonia d'estudi i la seva 1ª simfonia. La seva numeració prové del fet que Bruckner la va apartar o « la va anul·lar » (« annullierte »), el que li va donar l'àlies « die Nullte ».
La simfonia d'estudis va rebre després de la seva mort el nombre 00. Poc interpretada, com les seves altres obres de joventut, deixa entreveure les premisses de les seves grans simfonies que compondrà a partir de 1870, i indica un mestratge de l'estil romàntic. S'estructura en 4 moviments:
- Allegro
- Errant
- Scherzo : Presto – Trio : Langsamer und ruhiger
- Finale : Moderato – Allegro vivace
