Sherlock Holmes

De Viquip??dia

Sherlock Holmes ??s un personatge de ficci??, protagonista d'una s??rie de 4 novel??les i 56 relats de ficci?? publicats en la seva majoria a The Strand Magazine. Va ser creat el 1887 per Arthur Conan Doyle.

Sherlock Holmes ??s el prototip d'investigador cerebral per excel??l??ncia i va influir en gran mesura en la ficci?? detectivesca posterior a la seva aparici??, encara que podem considerar a C. August Dupin, creat per l'Edgar Allan Poe, com un personatge predecessor molt similar, la genialitat exc??ntrica d'aquest no va arribar a l'enorme popularitat que adquiriria anys despr??s en Sherlock Holmes a tot el m??n.

[edita] Descripci??

Ornamentaci?? estereot??pica de Sherlock Holmes.

En Sherlock Holmes ??s un detectiu privat alt, prim, de nas ganxut, ir??nic, enginy??s i intel??lectualment inquiet. En ocasions resulta una mica brusc per?? ??s cort??s amb les dones malgrat que desconfia d'elles. No ??s molt ordenat en la rutina quotidiana, fuma en pipa, toca el viol?? (sovint a hores poc adequades) amb mestratge i quan s'avorreix per falta dels reptes intel??lectuals que suposen els seus casos, consumeix coca??na, fet que preocupa al seu company, amic i cronista Watson amb qui viu fins a finals del segle XIX en el n??mero 221 Bis de Baker Street, a Londres. No obstant aix??, la seva caracter??stica m??s not??ria ??s la utilitzaci?? del raonament pur per a resoldre els casos m??s intrigants i poder arribar a les conclusions m??s sorprenents a partir dels detalls aparentment m??s trivials gr??cies al seu extraordinari poder de concentraci?? i als seus amplis coneixements tant cient??fics com de les m??s variades disciplines. En Doyle va basar el m??tode deductiu del seu personatge en la conducta d'un dels seus professors del Edinburgh Infirmary, on va estudiar medicina: Joseph Bell.

A "Estudi en Escarlata", el doctor Watson, que fa poc que viu amb Holmes, realitza aquest text sobre els seus coneixements:

Literatura: Zero.
Filosofia: Zero.
Astronomia: Zero.
Pol??tica: Lleugers.
Bot??nica: Desiguals. Al corrent sobre la Belladona, l'Opi i verins en general. Ignora tot referent al cultiu pr??ctic.
Geologia: Coneixements pr??ctics per?? limitats. Distingeix d'un cop d'ull la classe de terres. Despr??s dels seus pasejos m'ha mostrar les esquitxades dels seus pantalons, indicant-me, per color i la consist??ncia, la part de Londres on li habien saltat.
Qu??mica: Exactes, per?? no sistem??tics.
Anatomia: Profunds.
Literatura sensacionalista: Immensos. Sembla que coneix amb detall tots els crims perpetrats en un segle.
Toca el viol??.
Expert boxejador i i esgrimidor de pal i espasa.
Coneixements pr??ctics de les lleis d'Anglaterra.

De tota manera, Watson va llen??ar la llista al foc, considerant que no sabia trobar quina professi?? li permetia con??ixer i coordinar tots aquest coneixements.

[edita] Cronistes

La majoria de les hist??ries del detectiu ens arriben narrades pel seu col??lega Watson, no obstant aix?? els relats de dos dels seus ??ltims casos (The Adventure of the Blanched Soldier, en catal?? El soldat p??l??lid i The Adventure of the Lion's Ragi, en catal?? La cabellera de lle??) es deuen directament a la pr??pia ploma d'en Holmes.

[edita] Biografia

Atenint-nos als textos d'en Doyle, en Sherlock Holmes va n??ixer a Yorkshire el 1854 de pare angl??s i de mare descendent d'una estirp de pintors francesos. T?? un germ??, Mycroft, que gr??cies a les portentoses facultats per gestionar ingents quantitats d'informaci?? que posseeix, treballa gaireb?? an??nimament com coordinador general i informador intern dels assumptes del govern brit??nic. De fet segons Sherlock, Mycroft ??s el govern.

En Sherlock Holmes sembla haver estat un esteta a la universitat, probablement la d'Oxford per?? sens dubte no a la de Cambridge. Despr??s de la seva graduaci?? s'allotja prop del Museu brit??nic per poder estudiar les ci??ncies necess??ries per al desenvolupament de la seva carrera posterior. Coneix a en Watson el 1881 a l'Hospital Saint Bartholomew. Refusa un t??tol de sir per?? accepta la Legi?? d'honor.

El seu gran enemic, tamb?? d'extraordin??ries facultats intel??lectuals, ??s el professor Moriarty, que va arribar a acabar aparentment amb la vida de l'eminent detectiu a la cascada de Reichenbach (The Adventure of the Final Problem). En Doyle va haver d'optar per ressuscitar al seu heroi quan milers de lectors van protestar duent crespons negres en el barret en senyal de dol.

Despr??s d'una carrera de 23 anys dels quals Watson va compartir 17 amb ell, Holmes es va retirar a Sussex on es va dedicar a l'apicultura i va arribar a escriure un llibre referent a aix?? titulat Manual d'apicultura, amb algunes observacions sobre la separaci?? de la reina, considerat l'??ltima paraula sobre el tema. De totes maners, posteriorment a la seva jubilaci?? com detectiu va dedicar dos anys a preparar conscie??udament una important acci?? de contraespionatge poc abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial. No consta res m??s sobre ell a partir del 1914.

[edita] Sherlock Holmes com a icona popular

En Sherlock Holmes ha estat dut moltes vegades al cinema i al teatre i tamb?? apareix a novel??les, relats, c??mics, dibuixos animats i s??ries de televisi??, amb els m??s diversos graus de fidelitat a l'esperit del personatge que ??s ja tot una icona de la cultura popular.

[edita] Curiositats

La c??lebre frase Elemental, estimat Watson (Elementary, my dear Watson) no apareix mai en els escrits d'en Doyle.

El barret de ca??ador de daines caracter??stica del detectiu mai s'esmenta en l'obra de Doyle: ??s un afegit de l'il??lustrador de The Strand Magazine Sidney Paget per simbolitzar el vestit de camp que, a m??s, va utilitzar al seu germ?? Walter com a model per a representar l'aspecte d'en Holmes.

La pipa meerschaum pr??pia de la iconografia d'en Sherlock Holmes no va apar??ixer fins que va ser utilitzada en una dramatitzaci?? de teatre d'un dels relats en la d??cada del 1920.

El personatge del Dr.Gregory House de la s??rie de TV House, MD est?? basat en el personatge de Sherlock Holmes, i els seus guions segueixen l'estructura dels relats d'aquest.