Semiuncial

De Viquipèdia

La semiuncial és un tipus d'escriptura derivada de la capital romana clàssica.

Apareix en els llibres dels segles III al IX, i té influències tant de la lletra uncial com de la minúscula cursiva. La seua principal caraterística és l'alternança entre minúscules i majúscules sense que hi hagi una proporció fixa, això fa que sigui difícil determinar-ne els orígens i l'evolució.

L'aparició d'aquest tipus mixt d'escriptura cal cercar-lo, com en el cas de l'escriptura uncial, en els canvis de costums escriptòrics. La substitució del papir pel pergamí, per exemple, suposà la utilització de la ploma en lloc del càlam, fet que afavorí l'aparició de nous caràcters.

S'ha intentat establir la diferència entre els textos uncials i semiuncials basant-se en les formes minúscules de determinades lletres. Són semiuncials els textos que presenten la b, la d, la m i la r en forma minúscula, o, de vegades, la b, la g, la m i la s, segons sigui la combinació.

A Catalunya només s'ha trobat un còdex escrit amb semiuncial, que procedeix d'Urgell i es troba actualment a la Biblioteca Municipal d'Autun.

[edita] Bibliografia

• Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, planes 132-133.