Uncial
De Viquipèdia
L'escriptura uncial té forma de majúscules gregues i llatines, és arrodonida i es va emprar en els còdexs des del segle IV fins al IX.
Una de les característiques principals d'aquest tipus d'escriptura és la coexistència de lletres capitals o majúscules amb algunes minúscules com la h i la q.
Alguns autors consideren que aquesta tipologia de lletra prové de l'anomenada lletra capital rústica romana, encara que hi ha diferents teories sobre el tema. Sembla que la introducció dels nous costums escriptòrics (pergamí, aparició de la ploma en substitució del càlam...) va ser definitiva en la formació dels alfabets mixtos de les escriptures uncials i semiuncials.
Al segle VII és l'escriptura librària més comuna i és emprada en la majoria de còpies de la Bíblia pertanyents a aquest període.
A partir del segle VIII, però, haurà de competir amb les anomenades escriptures nacionals o precarolines que sorgiran arreu d'Europa.
[edita] Bibliografia
- Sadurní i Puigbò, Núria: Diccionari de l'any 1000 a Catalunya. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. Barcelona, octubre del 1999. ISBN 84-297-4607-2, plana 143.
[edita] Enllaços externs
