Segundo de Chomón
De Viquipèdia
Segundo Victor Aurelio de Chomón y Ruiz (Terol- 1871- París- 1929) tècnic fotogràfic, inventor d'efectes especials cinematogràfics, cameràman, pintor, productor i director de cinema va ser un dels pioners més destacats dels primers anys del setè art.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Els inicis
El 1897 anà a París a on va estudiar a fons el cinematògraf ideat pels germans Lumière. Després es traslladà a Barcelona a on va crear la seva pròpia productora Macava i Carro a on ja va començar a experimentar en el camp dels trucatges cinematogràfics, camp on llavors el mestre indiscutible era el francès Georges Méliès. A la seva productora va començà a experimentar amb el rodatge d'alguns dels primers films científics i, al camp de la ficció, va inventar el gènere de la sarsuela.
La companyia cinematogràfica Pathé el va contractar i va estar rodant pel·lícules per a aquesta companyia des de Barcelona, abans de traslladar-se definitivament a París.
[edita] La polèmica
Va ser justament a Barcelona on va rodar el 1905 el que seria el seu film més cèlebre, El hotel eléctrico, confirmada avui dia com a la primera pel·lícula que va emprar el recurs de l'animació, fotograma a fotograma, abans que cap altra a la història del cinema.
Fins fa poc, molts historiadors encara afirmaven que aquesta tècnica revolucionària l'havia creada el nord-americà Stuart J. Blackton el 1900 amb el seu film Enchanted Drawing, però rigorosos estudis recents han demostrat que la pel·lícula de Blackton no emprava animació fotograma a fotograma pròpiament dita, sinó la filmació continua d'uns dibuixos fixos que canviaven per tall cada vegada que un actor- el propi Blackton- interactuava amb ells. Aquest recurs ja havia estat emprat per Georges Méliès a Escamotage d'une damme (1898). El que si va fer Blackton abans que ningú fou Humorous Phases on Funny Faces (1906), el primer film de dibuixos animats.
Sovint s'ha intentat donar també a Blackton el paper d'inspirador de Segundo de Chomón gràcies al seu filmThe Enchanted Hotel (1907) realitzat, aquest si, amb el sistema d'animació fotograma a fotograma. La comparació de les dates que apareixen als títols de crèdit d'ambdues pel·lícules fa obvi l'error i avui dia, especialment després de la seriosa investigació de Sergi Camara al seu llibre, publicat als Estats Units amb el títol de All About Techniques in Drawing for Animation Production, sembla que la polèmica s'ha donat definitivament per tancada, fins i tot a Amèrica, a favor de la pel·lícula catalana.
[edita] Contribucions tècniques al cinema europeu
Poc després, encara sota contracte amb Pathé, marxaria a París, on rodaria la major part de la seus curtmetratges més sorprenents, on utilitza els recursos i els efectes especials més innovadors del moment, arribant a acolorir a mà algunes de les cintes, aconseguint resultats estètics que fins i tot avui dia resulten interessants.
A partir de llavors, el nom de Segundo de Chomón seria sinònim de perícia tècnica i inventiva, fins al punt de que fou disputat per diverses productores cinematogràfiques- franceses i italianes – i els directors europeus de més prestigi de llavors- des del francès Ferdinand Zecca fins a l'italià Giovanni Pastrone- pels quals seria reclamat en diverses ocasions, col·laborant amb tots ells, fent constants viatges d'un país a l'altre.
Si bé que aquesta nova activitat professional, feu que el seu nom fos poc conegut pel gran públic, les seves innovacions anaven afermant el seu prestigi dins de la professió. Ell fou, de fet, el primer a crear el 1912 el primer sistema de filmació de travelling, muntant el trípode de la càmera damunt de rodetes i desplaçant-la a través de vies especials per a aquest ús. Si bé el travelling com a recurs estilístic i narratiu ja existia pràcticament des de l'invenció del cinema (trobem nombroses filmacions, anteriors al 1900, fetes amb càmeres instal·lades a la part frontal de tramvies, simultàniament a diverses ciutats del mon, així com des de la més gran varietat de medis de locomoció, fins i tot gòndoles), ell va ser qui va crear les eines que serien emprades d'una manera comuna d'una manera professional.
La seva gran fita en aquest sentit fou la seva col·laboració com a cameràman i tècnic d'efectes especials a la obra mestra del cinema mut italià Cabiria (1914) de Giovanni Pastrone, amb guió del prestigiós poeta Edmundo d'Annunzio, a on es poden apreciar uns moviments de càmera amb una suavitat mai vista fins aleshores.
La seves darreres importants aportacions tècniques foren per al monumental fresc històric d'Abel Gance Napoleon (1927), a on Segundo de Chomón depassà de llarg tots els reptes tècnics als quals fins llavors s'havia hagut de trobar. A aquest ambiciós film va fer haver de fer ús per primera vegada d'un primitiu sistema, que anunciava els formats panoràmics que apareixerien trenta anys després, al qual la pantalla s'allargava panoràmicament el triple de l'habitual, projectant-hi extenses imatges horitzontals- aconseguides mitjançant tres projectors simultanis- de vegades úniques, d'altres combinant-ne unes quantes a la vegada, a manera de collage.
Poc desprès de fer realitat tots els somnis visionaris d'Abel Gance, Segundo de Chomón va quedar extenuat i va morir prematurament el 1929, poc abans de que el cinema sonor s'acabés imposant.
[edita] Una obra oculta i la seva recuperació
En part degut a que a l'època que va realitzar les seves produccions independents coincieix amb la de la figura de Georges Méliès- la qual ha eclipsat en gran mesura a gairebé tots els altres pioners de l'època- i a que les aportacions posteriors van ser en uns camps molt importants peró merament tècnics i, per tant, poc coneguts pel públic en general, la figura de Segundo de Chomón ha estat sempre el gran ocult dels pioners del cinema tot i ser el més important, de llarg, de tot el cinema català i espanyol.
Recentment s'ha fet bastant, tant des de l'administració central com des de la Generalitat per a recuperar l'important patrimoni de Segundo de Chomón, restaurant les seves pel·lícules, fent ocasionals projeccions a les distintes filmoteques, publicació de llibres monogràfics, documentals televisius i, fins i tot, durant uns quants anys, un apartat exclusivament dedicat a ell dins del Festival de cinema de Catalunya a Sitges, donant al públic actual la possibilitat de conèixer la seva obra.
