Santa Maria de Llerona
De Viquipèdia
 |
| [[Imatge:|270px]] |
| Situació | Llerona (Vallès Oriental) |
| Estil dominant | romànic |
| Estat/ús | correcte |
| Posició GPS |
| Data | 990 |
| Estil | preromànic |
| Per |
| Planta | nau de creu llatina amb tres absis quadrats | s.X |
| Claustre | ||
| Campanar | espadanya convertida en sala de campanes | s.XVII |
| Portada | arc de mig punt romànic | s.XII |
| Retaule | ||
| Altres destacables | fortificada | s.XV |
Santa Maria de Llerona és una església d'origen preromànic, datada l'any 990. És l'església parroquial des de 1575, ja que abans ho era l'ermita de Sant Iscle ubicada a prop de Can Guilla.
La planta de l'església, que encara roman, és de creu llatina amb tres absis quadrats, que conserven el record preromànic. El portal amb una arquivolta recolzada sobre columnes amb capitells decorats i les finestres de doble esqueixada evidencien l'obra del segle XII. Posteriorment es fortificaren pel damunt els braços de la creu amb dues torres desiguals.
Al segle XII s'amplià amb l'edificació de dues capelles sota els braços de la creu. I al segle XVII, convertiren el campanar de cadireta en l'actual sala de campanes.
Durant la segona guerra remensa l'edifici és va fortificar i va acollir als revoltats. El el 28 de març de 1485, en Pere Joan Sala, líder de la revolta va ser vençut i capturat a Llerona i executat a Barcelona immediatament després.
El 1936, l'església i els arxius foren cremats. s'ha reconstruït l'arxiu i hom té constància del moviment parroquial des de 1901, a més d'haver copiat molts d'altres escrits del 1200 ençà.
Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
