Santa Maria de Lladó

De Viquipèdia

El monestir de Santa María de Lladó és un antic monestir de pares agustins situat a la comarca de l'Alt Empordà. Va viure la seva màxima esplendor entre els segles XII i XIII. Està considerat com a monument històrico-artístic des de 1925.

[edita] Història

L'origen del monestir es situa en un document emès el 4 d'abril de 1089 amb l'emissió d'un document per part dels senyors de Navata mitjançant el qual retornaven a l'església alguns dels seus béns, entre els que s'hi trobava l'església de Santa Maria. El bisbe de Girona, Berenguer Guifré, va acceptar la devolució i va decidir instaurar una comunitat religiosa.

El primer abat va ser Joan, procedent del monestir de Santa Maria de Vilabertran. Joan es va encarregar d'ampliar els dominis del monestir, annexionant algunes esglésies properes com la de Santa Maria de Ermedàs o la de Sant Cristòfol de l’Estela. L'any 1095 se li va encarregar també la direcció de Sant Tomàs de Riudeperes propera a la ciutat de Vic. La comunitat de Lladó no va ser, no obstant això, aprovada fins a l'expedició d'una butlla per part del papa Calixt II emesa el 1124. L'abat Joan va morir el 1125 i va ser enterrat a Santa Maria.

El 1196 es va construir una nova església així com un hospital que realitzava també les funcions d'acollida per als pelegrins. El 1204, les possessions del monestir es van ampliar per a incloure la parròquia de Sant Feliu, així com les de Sant Martí Sasserra i Cistella.

Durant el segle XIII i la primera meitat del XIV, el monestir va seguir comptant amb el favor dels reis i va rebre l'encàrrec de controlar els intents d'expansió dels comtes d'Empúries que volien estendre els seus dominis per la Garrotxa.

Al segle XIV s'hi traslladaren les relíquies de Sant Lambert, un màrtir del principat de Lieja, que va fer augmentar el nombre de pelegrins que visitaven Santa Maria. Per a acollir aquestes relíquies es va construir una petita capella d'estil gòtic annexa a la nau principal del temple.

El declivi va arribar a Santa Maria a la fi d'aquest mateix segle. El monestir va ser secularitzat el 1592 i es va transformar en una col·legiata fins al 1852 que va passar a ser l'església parroquial de la població de Lladó.

[edita] Edifici

L'església parroquial es troba en molt bon estat de conservació. Es tracta d'un edifici de tres naus, separades per pilastres, amb columnes adossades. La nau central està coberta amb una volta d'arc apuntat, mentre que les laterals ho fan amb una volta de cambra de cercle. Cadascuna de les naus té el seu absis amb petites finestres.

Una de les parts més destacades de l'edifici és la seva portalada. Està composta per sis arcs acabats en un fris que se sosté sobre unes columnes amb capitells d'estil corinti. Encara que el centre és llis, en els laterals apareixen escultures de dracs, hidres i altres monstres. En el seu interior es troba una pila baptismal, destacada mostra de l'art romànic.