Santa Maria de Cornellà de Conflent
De Viquipèdia
La església de Santa Maria de Cornellà de Conflent està situada en la població de Cornellà de Conflent del departament dels Pirineus Orientals, és un antic monestir agustinià, convertit en l'actualitat en esglèsia parroquial.
Taula de continguts |
[edita] Història
El comte Guifred el Vell va fer d'aquesta vila la capital d'estiu dels comtes de la Cerdanya. L'any 1094, va morir el comte Guillem Ramon deixant en el seu testament la petició de la construcció d'una canònica, que el seu fill Guillem Jordà va fundar el 4 de març de 1097, instituint una comunitat de canonges regulars de l'Orde de Sant Agustí.
Al segle XIV l'església fou fortificada i proveïda al llarg dels murs d'una ronda amb merlets piramidals.
Va ser exclaustrat durant la Revolució francesa de l'any 1789.
[edita] Edifici
Es tracta d'un edifici romànic dels segles XI i XII, de tres naus amb transsepte i una capçalera amb cinc absis, el central més gran que la resta.
En el seu interior es conserva un retaule de Jaume Cascalls de l'any 1345, realitzat per encàrrec de l'abat Berenguer d'Atzat. Es poden veure també en el seu interior tres imatges de Mares de Déu realitzades en talla de fusta, una d'ella procedent del monestir de sant Miquel de Cuixà.
[edita] Exterior
Destaca la portalada de cinc arquivoltes amb columnes i capitells esculpits amb els temes del romànic, palmas i lleons. Al timpà de marbre està representada la Mare de Déu en majestat dintre d'una màndorla i flanquejada per dos àngels amb una inscripció en versos llatins:
| « | Heredes vite, Dominam laudare venite, per quam vita datur, mundus per eam reparatur. | » |
El campanar situat en l'angle sud-oest és de tres pisos amb decoració llombarda i finestres geminades.
La part exterior de l'absis presenta una decoració llombarda amb arcuacions i un fris en dents de serra, amb tres finestres de vuit columnes amb capitells. Adossat a la part nord de l'edifici es troba les restes d'arcades de l'antic claustre.
[edita] Bibliografia consultada
Ramos, M. Lluïsa (2005). Catedrals monestirs i gran edificis religiosos. ISBN 84-96295-15-X.
