Santa Maria de Barberà
De Viquipèdia
L'església de Santa Maria de Barberà, és situada a la població de Barberà del Vallès a la comarca del Vallès Occidental. Consagrada pel bisbe de Barcelona, Sant Oleguer (1116-1137), és creu que edificada sobre una altra existent al segle XI.
[edita] L'edifici
A pesar d'haver estat transformat, essencialment es tracta d'una construcció del segle XII. D'una sola nau amb volta de canó apuntada, té transsepte i tres absis semicirculars. Les finestres estan distribuïdes pels murs laterals i per la capçalera i són d'arc de mig punt. El campanar, adossat al mur nord, és de planta rectangular, al primer pis amb finestres estretes, una a cada banda, de mig punt i al pis superior finestres geminades amb dos amplis arcs de mig punt separades per una columna, a la part superior, al l'exterior, té un fris de dents de serra.
A l'exterior del temple s'aprecia la decoració llombarda de arcuacions i lesenes als absis i a les façanes amb un fris de arcuacions cegues.
[edita] Pintura
L'any 1919 va tenir lloc el descobriment, darrere d'un retaule que cobria la totalitat de l'absis central, del conjunt de pintures murals que ocupen l'absis , les dues absidioles i l'arc triomfal, totes elles datades del segle XII, atribuïdes al mestre de Cardona. Un cop restaurades, s'han conservat in situ.
Es poden veure diferents representacions, presidides a l'absis central, a la seva part superior, per una Maiestas Domini amb els símbols dels quatre evangelistes, passant després als registres de l'Anunciació, la Visitació i la Nativitat del Senyor. En les absidioles es poden veure, entre altres, el martiri de sant Pere i sant Pau, i l'emperador Constantí.
[edita] Bibliografia
- Jesús Mestre i Godes, Joan-Albert Adell i Gisbert La Catalunya Central, Viatge al romànic català/7 Barcelona: RACC-62, 2002. ISBN 84-95571-64-1
