Sant Policarp

De Viquipèdia

Policarp d'Esmirna (Polycarpus, Πολύκαρπος) fou un escriptor grec cristià del segle II.

Com que es diu que hauria mort amb 86 anys i la data de la mort s'ha calculat el 166 (però de fet l'any exacte no és coneix), hauria nascut vers l'any 80. Un fragment de la seva vida escrit per un escriptor de nom Pioni (Pionius) apareix a l' Acta Sanctorum Januarii.

El bisbe d'Esmirna Bucolus el va ordenar diaca i va predicar entre pagans, jueus i heretges; després fou ordenat prevere pel mateix Bucolus i a la mort d'aquest, fou ordenat bisbe al seu lloc. Es suposa que era bisbe d'Esmirna quan Ignasi d'Antioquia va passar per la ciutat de camí cap a Roma, en una data entre el 107 i el 116.

Policarp va visitar Roma durant el pontificat d'Anicet I (vers 155 a 166), probablement a l'inici, davant del qual va defensar l'ús del quartdecimà a la datació de la Pasqua, sense arribar a cap acord. Va refutar als gnòstics i va lluitar contra els marcionites i valentinians.

La seva obra principal es la carta als cristians de Filipos (Epistola ad Philippenses) però va escriure altres epístoles.

Va morir màrtir potser durant la persecució sota Marc Aureli i Luci Ver. Policarp va fugir d'Esmirna i es va refugiar al camp; es diu que tres dies abans de ser agafat va tenir un somni sobre la seva mort. Una vegada agafat (fou denunciat sota tortura per un noiet, i encara que hagués pogut fugir no ho va voler fer) fou cremat viu.

Es considerat sant per l'església grega i llatina i la seva memòria es commemora el 23 de febrer i el 26 de gener respectivament.