Filipos
De Viquipèdia
Filipos o Filips (llatí Philippi, grec Phikippoi) fou una ciutat de Macedònia fundada per Filip II de Macedònia que li va donar el seu nom (abans es deia Krènides, llatí Crenides, es a dir lloc de les fonts, per les diverses fonts del riu Angites). Prop hi havia mines de d'or, especialment les de Asyla. Era propera al riu Gangas o Gangites.
Vers el 400 aC va passar a Tassos. Després va passar a Filip II que va explotar les mines i n'obtenia 1000 talents a l'any. Després de la conquesta macedònia de Amfípolis, Pidna i Potidea la ciutat fou engrandida i fortificada contra les tribus tràcies.
Una batalla es va lliurar a Filipos entre els romans dirigits un bàndol per Octavi (August) i l'altre per Brutus (42 aC); en un primer combat Brutus va triomfar però al segon, vint dies després, fou derrotat.
Vegeu: Batalla de Filipos
August li va donar llavors (41 aC) el rang de colònia (Colonia Victrix Philippensium) amb dret italià, i després del 27 aC va agafar el nom de Colonia Julia Augusta Philippi.
Fou visitada algunes vegades per Sant Pau (49, 56 i 57). Quan Macedònia fou dividida en dues províncies per Teodosi el jove, Philippi fou la capital de Macedònia Primera.
El 473 fou assolada pels gots que van causar milers de mort a la rodalia. El 619 fou destruïda per un terratrèmol i ja no es va recuperar encara que possiblement fou seu d'un contingent bizantí al segle VIII i començaments del IX.
El 838 va passar als búlgars i els bizantins van provar de recuperar-la per la seva posició estratègica. El 969 tornava a estar en mans dels bizantins i Nicèfor II Focas va restaurar les fortificacions i l'acròpoli.
Vers el 1205 va caure en mans dels llatins que uns anys després la van perdre davant el serbis. El pretendent bizantí Mateu Cantacuzè va ser capturat en aquesta ciutat pels serbis el 1354. En data desconeguda probablement al segle XV, va quedar abandonada. Els turcs es van establir a la rodalia a un llogaret que es va anomenar Felibedjik (Philibedjik), mes tard desaparegut (segle XIX).
