Filipos
De Viquip??dia
Filipos o Filips (llat?? Philippi, grec Phikippoi) fou una ciutat de Maced??nia fundada per Filip II de Maced??nia que li va donar el seu nom (abans es deia Kr??nides, llat?? Crenides, es a dir lloc de les fonts, per les diverses fonts del riu Angites). Prop hi havia mines de d'or, especialment les de Asyla. Era propera al riu Gangas o Gangites.
Vers el 400 aC va passar a Tassos. Despr??s va passar a Filip II que va explotar les mines i n'obtenia 1000 talents a l'any. Despr??s de la conquesta maced??nia de Amf??polis, Pidna i Potidea la ciutat fou engrandida i fortificada contra les tribus tr??cies.
Una batalla es va lliurar a Filipos entre els romans dirigits un b??ndol per Octavi (August) i l'altre per Brutus (42 aC); en un primer combat Brutus va triomfar per?? al segon, vint dies despr??s, fou derrotat.
Vegeu: Batalla de Filipos
August li va donar llavors (41 aC) el rang de col??nia (Colonia Victrix Philippensium) amb dret itali??, i despr??s del 27 aC va agafar el nom de Colonia Julia Augusta Philippi.
Fou visitada algunes vegades per Sant Pau (49, 56 i 57). Quan Maced??nia fou dividida en dues prov??ncies per Teodosi el jove, Philippi fou la capital de Maced??nia Primera.
El 473 fou assolada pels gots que van causar milers de mort a la rodalia. El 619 fou destru??da per un terratr??mol i ja no es va recuperar encara que possiblement fou seu d'un contingent bizant?? al segle VIII i comen??aments del IX.
El 838 va passar als b??lgars i els bizantins van provar de recuperar-la per la seva posici?? estrat??gica. El 969 tornava a estar en mans dels bizantins i Nic??for II Focas va restaurar les fortificacions i l'acr??poli.
Vers el 1205 va caure en mans dels llatins que uns anys despr??s la van perdre davant el serbis. El pretendent bizant?? Mateu Cantacuz?? va ser capturat en aquesta ciutat pels serbis el 1354. En data desconeguda probablement al segle XV, va quedar abandonada. Els turcs es van establir a la rodalia a un llogaret que es va anomenar Felibedjik (Philibedjik), mes tard desaparegut (segle XIX).