Sant Joan de Caselles
De Viquipèdia
L’església de Sant Joan de Caselles és situada a la parròquia de Canillo, a Andorra. És a tocar de la carretera que porta d’Andorra la Vella al Pas de la Casa, a la sortida del nucli urbà de Canillo.
Taula de continguts |
[edita] Història
Tot i que l’església és força antiga, no es troben les primers notícies documentals de la mateixa fins el 1312, quan hom l’esmenta com a depenent de Sant Miquel de Prats, una església situada també a la mateixa parròquia de Canillo. El lloc de Caselles és esmentat molt abans, el 1162.
[edita] L’edifici
És un dels edificis cabdals de l'art romànic andorrà. La seva planta és trapezoïdal, amb un únic absis al nord, a la part més estreta de la nau. Aquest absis exteriorment és llis i únicament presenta una petita finestra de mig punt. Interiorment és cobert per una volta de quart d’esfera. Està separat de la nau per una reixa.
El campanar es troba separat de la nau essent aquest un cas excepcional en el romànic andorrà. És un bell exemplar romànic, de planta quadrada, potser la part més característica de l’edifici. La part inferior és cega i més amunt hi ha tres pisos de finestres: el primer amb tres obertures de mig punt, en tres dels cantons. El segon nivell d’obertures és format per quatre obertures, tres d’elles geminades, el tercer nivell és similar a aquest. És rematat per una coberta a quatre aigües.
L’edifici té també dos porxos, un al cantó del campanar i des d’aquest fins el mur dels peus de la nau. El segon és comunicat amb el primer per una porta.
La data de la seva construcció és incerta, potser de mitjan del segle XII o, molt probablement, anterior.
 Porxo |
 Campanar |
 Costat nord del temple |
 Costat oest del temple |
[edita] Mobiliari
L’església guarda restes importants d’una majestat d’estuc, descoberta en la campanya de restauració de 1963. Això va permetre localitzar el lloc de la seva ubicació original, en un dels murs de la nau, i destapar la decoració mural que envoltava l’escultura: a la part superior el sol i la lluna i a l’inferior Esteve i Longí, el primer amb una galleda i una canya i el segon amb una llança. Aquestes pintures descriuen el passatge evangèlic del calvari: Estefanaton que dóna beure a Jesús, el Centurió que li clava la llança al cor, i la lluna i el sol mig tapat, que ens recorden que la terra es cobrí de tenebres en expirar Jesús.
A l’absis encara es troba el retaule gòtic atribuït a un tal Mestre de Canillo, dedicat a sant Joan Evangelista, del 1525. El retaule té cinc carrers, el central ocupat per una imatge també antiga del sant titular de l’església i els quatre laterals amb escenes de la vida de sant Joan Evangelista. A la predel·la s’hi veuen escenes de la Passió.
Finalment, cal destacar una reixa de ferro forjat i la decoració, d'època romànica, pintada en els llistons que dissimulen les juntes de la fustamenta de la coberta.
[edita] Bibliografia
- Jordi Guillamet, Antoni Pladevall, Jordi Vigué. Catalunya Romànica. Vol VI. L'Alt Urgell, Andorra. Enc. Catalana, Barcelona, 1992. ISBN 84-7739-457-1
[edita] Enllaços externs
