Salvador Millet i Bel

De Viquipèdia

Salvador Millet i Bel (Viladrau, Osona 1912 - Barcelona 1998) fou un economista català. Diplomat per la Institució d'Estudis Econòmics i Comercials de la Generalitat, estudià a la Universitat de Berlín, on fou deixeble de Wilhelm Röpke i Friedrich von Hayek.

El 1935 ingressà a les joventuts de la Lliga Catalana i s'associà a Francesc Cambó, a qui admirava profundament. Per aquest motiu fou perseguit en esclatar la guerra civil espanyola, i el 1936 s'exilià a França. En tornar va dirigir el Servei d'Estudis Econòmics de Cambó, col·laborà a la Fundació Bernat Metge i del 1947 al 1956 dirigí l'editorial Alpha.

Com a economista és adscrit a l'escola de l'economia liberal, ha escrit diversos estudis i col·laborà sovint amb articles a La Vanguardia i Destino. També ha estat president de l'Institut d'Estudis Europeus i un dels promotors de l'acostament als mòduls neocapitalistes i democràtics d'Europa. El 1975 va intentar ressucitar políticament la Lliga Catalana amb el Club Catalònia, que va patrocinar la Lliga Liberal Catalana, però que fracassà en les eleccions generals espanyoles de 1977. Més tard ocupà càrrecs empresarials i del 1980 al 1987 fou president de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi i ha estat membre de la Societat Catalana d'Economia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.