Saharuni
De Viquipèdia
Els Saharuni foren una família de nakharars d'Armènia amb possessions hereditares al Shirak, província d'Airarat.
El primer membre esmentat es Zomn que dirigia la família abans del 345 en que apareix Mushk; vers el 350 apareix Sahak al que vers el 369 va succeir el seu fill Bat (o Sembat)
Bat o Sembat Saharuni aspirava al càrrec de sparapet (generalíssim) vers el 375 i va acusar a Mushel I Mamikonian d’aspirar al tron i de participar amb els romans al assassinat del rei Pap d'Armènia. El rei Varasdat el va escoltar i va invitar a Mushel a un dinar on Bat Saharuni el va matar. L’assassí fou nomenat sparapet. La casa dels Mamikonian va rebre com a cap a Vatshé Mamikonian. Però dos germans de Mushel, Manel i Koms, que per raons desconegudes eren a la cort de Pèrsia (Fauste de Bizanci diu que era una residencia forçada) van escapar i van tornar a Armènia, on Vatshé va renunciar a favor de Manel a la direcció dels Mamikonian; el nou cap va reclamar el títol de sparapet, que considerava hereditari. Els Mamikonian van aixecar els seus fidels i es van enfrontar a les forces reials i de Saharuni a Karin (Erzurum) i Manel va posar en fugida al rei ia Saharuni. Hemaiak i Artaxes, fills de Manel, volien matar al rei Varasdat però Manel ho va impedir i el va deixar marxar. Els Mamikonian van exercir represàlies contra els lleials al rei, entre ells Garegin Reshtuni, cunyat d’un dels Mamikonian de nom Hamazasp, assassinat, i Bat Saharuni i el seu fill (el fill fou executat davant del pare abans de matar a aquest).
A la primavera del 483 un exercit persa va envair Armènia sota el comandament del Hazaraft Zarmihr de la família dels Karen i governador de Sakastene (Sistan). Va creuar l'Araxes i per Artaxata va arribar a Dwin i va preparar el setge. Vahan Mamikonian va ordenar una sortida en la que va causar algunes baixes però que casi va costar la vida al patriarca Hovhannes Mandakuni (fou deixat per mort però encara que ferit va poder tornar a Dwin) i hi van morir dos nakharars destacats Qadshadx Saharuni i Ordi Dimaksean.
El 635 el nakharar David Saharuni, que havia pres part en una conspiració a Armènia en contra dels bizantins, fou detingut pel governador Mejej Gnuni però es va poder escapar, va convèncer a les tropes bizantines (molts dels quals eren armenis) i va matar a Mejej i es va proclamar magister militium. Llavors va obtenir l’adhesió dels feudals i funcionaris i Heracli es va veure obligat a acceptar els fets i David fou nomenat Curopalata càrrec que va exercir amb encert durant tres anys. El historiador Joan Katholikos encara afegeix que va tenir també el títol de Ishkhan d'Armènia; el 638 els nobles se li van girar en contra i el van destituir.
El posteriors membres no van tenir cap paper destacat.
