Rosa Maria Sardà i Tàmaro
De Viquipèdia
Rosa Maria Sardà i Tàmaro (Barcelona, 30 de juliol del 1941) és actriu de teatre, cinema i televisió.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Pertany a una família molt vinculada amb l'espectacle: el seu besavi, la seva àvia, una cosina van ser actors. És la germana gran del periodista i showman televisiu Xavier Sardà, i el seu fill, Pol Mainat (que va tenir en el seu matrimoni amb Josep Maria Mainat, membre del trio còmic La Trinca) també és actor.
De formació autodidacta, començà a fer teatre d'afeccionats en el seu barri natal, Horta. En el 1962 va fer el salt al teatre professional, a la companyia de Dora Santacreu i Carlos Lucena, amb l'obra Cena de matrimonios, d'Alfonso Paso i, d'aquesta companyia, passà a la d'Alejandro Ulloa i, posteriorment, a la de Pau Garsaball, amb l'obra En Baldiri de la Costa. Amb posterioritat, entrà en el camp televisiu (el 1975, protagonitzant Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet i el 1979, portant el programa Festa amb Rosa Maria Sardà) i el cinematogràfic (amb El vicari d'Olot, de Ventura Pons).
En actiu des dels anys 1970, va començar com a actriu còmica, però més tard ha participat en nombrosos projectes en variats registres en teatre, cinema i televisió en català i castellà. Ha guanyat nombrosos premis i és considerada una excel·lent actriu.
[edita] Filmografia
- 2007 Barcelona (un mapa), de Ventura Pons
- 2007 Chuecatown
- 2006 Vete de mí, de Víctor García León
- 2005 Abuela de verano, sèrie de TV. Basada en l'obra de Rosa Regàs i Pagès Diario de una abuela de verano
- 2003 Te doy mis ojos, d'Icíar Bollaín
- 2002 A mi madre le gustan las mujeres, de Daniela Fejerman
- 2002 Deseo, de Gerardo Vega
- 2002 Dos tipos duros, de Juan Martínez Moreno
- 2002 El embrujo de Shangai, de Fernando Trueba
- 2002 El viaje de Carol, d'Imanol Uribe
- 2001 Sin vergüenza, de Joaquim Oristrell
- 2001 Torrente 2, misión en Marbella, de Santiago Segura
- 2000 Anita no perd el tren, de Ventura Pons
- 2000 Homenots, sèrie de televisió dirigida per Sergi Schaaff, basada en l'obra de Josep Pla
- 1999 Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar
- 1998 Amic/Amat, de Ventura Pons sobre guió de Benet i Jornet
- 1998 La niña de tus ojos, de Fernando Trueba
- 1998 Mátame mucho, de José Ángel Bohollo
- 1997 Airbag, de Juanma Bajo Ulloa
- 1997 Carícies, de Ventura Pons
- 1997 Grandes ocasiones, de Felipe Vega
- 1997 Siempre hay un camino a la derecha, de José Luis García Sánchez
- 1996 Actrius, de Ventura Pons sobre guió de Josep Maria Benet i Jornet
- 1996 La duquesa roja, de Francesc Betriu i Cabeceran
- 1995 El efecto mariposa, de Fernando Colomo
- 1995 Parella de tres, d'Antoni Verdaguer i Serra
- 1995 Suspiros de España (y Portugal), de José Luis García Sánchez
- 1994 Alegre ma non troppo, de Fernando Colomo
- 1994 L'enfonsament del Titanic, d'Antonio Chavarrías Ocaña
- 1994 Enciende mi pasión, de José Miguel Ganga
- 1994 Escenes d'una orgia a Formentera, de Francesc Bellmunt
- 1993 El cianuro... ¿sólo o con leche?, de José Miguel Ganga
- 1992 ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, de Manuel Gómez Pereira
- 1992 La febre d'or, de Gonzalo Herralde
- 1991 Ho sap, el ministre?, de Josep Maria Forn
- 1990 El anónimo, ¡vaya papelón!, d'Alfonso Arandia
- 1990 Rateta, rateta, de Francesc Bellmunt
- 1990 Un submarí a les estovalles, d'Ignasi P. Ferré
- 1989 Romàntic, d'Aurora Corominas
- 1987 Moros y cristianos, de Luis García Berlanga
- 1986 La ràdio folla, de Francesc Bellmunt
- 1986 La Rambla de les floristes, producció per a la televisió dirigida per Orestes Lara, basada en l'obra de Josep Maria de Sagarra
- 1984 Ahí te quiero ver, programa televisiu en que feia de presentadora
- 1982 Puny clos, d'Ildefons Duran
- 1980 El vicari d'Olot, de Ventura Pons
- 1979 Festa amb Rosa Maria Sardà, sèrie de TV dirigida per Sergi Schaaff
- 1970 El certificado, de Vicent Lluch i Tamarit
[edita] Teatre
[edita] Com a actriu
- Sopa de pollastre amb ordi d'Arnold Wesker, Tot esperant Godot de Samuel Beckett, Quan la ràdio parlava de Franco de Josep Maria Benet i Jornet, Roses roges per a mi de Sean O'Casey (1976), Duet per a un sol violí de Tom Kempinski (1982), Terra baixa d'Àngel Guimerà, El balcó de Jean Genet, L'Hostal de la Glòria de Josep Maria de Sagarra (1992), Shirley Valentine de Willy Russell (1994), Fugaç de Josep Maria Bernet i Jornet
- En castellà: Yo me bajo en la próxima ¿y usted? d'Adolfo Marsillach (1982), Mare Coratge de Bertolt Brecht (1985) i Witt (títol original: W;t) de Margaret Edson (2004)
[edita] Com a directora
- Ai carai, de Josep Maria Benet i Jornet
- Cantonada Brossa (1999), conjuntament amb Josep Maria Mestres, Josep Muntanyès i Lluís Pasqual. Premi de la Crítica de Barcelona
- Fugaç de Josep Maria Bernet i Jornet
- El visitant (1996), d'Eric-Emmanuel Schmitt
[edita] Principals premis
- 1979 Sebastià Gasch del FAD
- 1979-1980 Memorial Margarida Xirgu
- 1993 Premi de cinematografia de la Generalitat de Catalunya
- 1994 Creu de Sant Jordi
- 1994 Goya a la millor actriu de repartiment per ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?
- 2002 Goya a la millor actriu de repartiment per Sin vergüenza
- 2003 Fotogramas de Plata
- 2001 Unión de Actores
- 2001 Festival Internacional de Cine de Mar del Plata, menció especial per Anita no pierde el tren
[edita] Bibliografia
- Josep Maria Benet i Jornet i Sergi Belbel Rosa Maria Sardà ha arribat a la glòria publicat a la revista Cultura número 33 (1992)
[edita] Enllaços externs
- Fitxa IMDB (anglès)
