La Trinca
De Viquipèdia
La Trinca fou un grup de música i espectacle català format per Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz. Va ser un dels fenòmens musicals i escenogràfics més populars de la dècada dels 70 i principis dels vuitanta a l'Estat Espanyol. La seva original proposta artística es basava en la crítica social i política sempre des de l'humor i la paròdia, amb atrevides posades en escena.
Publicaren 38 discos de llarga durada entre 1969 i i 1989. Entre el 1974 i el 1978 van organitzar el festival de les Sis Hores de Cançó, a Canet de Mar, d'on són originaris.
Després de moltes actuacions en platós de televisió, el 1986 van dirigir un programa propi (No passa res!) a TV3, que fou un èxit d'audiència i els reportà un Premi Ondas de televisió.
1987 fou un any clau en la carrera del trio de Canet de Mar. Aquest any van publicar el darrer disc de la seua carrera (Marro) i van fundar una companyia de producció audiovisual: Gestmusic. Fou l'any en què farien un gir a la seua carrera, abandonant la música i els escenaris per dedicar-se a la producció televisiva des de darrere de les càmeres.
Van crear Gestmusic en un moment clau en el panorama audiovisual de l'Estat Espanyol: hi coincidia la proliferació de televisions autonòmiques i locals. Tot açò donà a Gestmusic la possibilitat de treballar en multitud de projectes, molts dels quals van obtenir grans èxits d'audiència.
Cinc anys després, un dels components del trio, Miquel Àngel Pasqual, va abandonar la companyia i va vendre una part de Gestmusic a una de les multinacionals més potents del mercat audiovisual, l'holandesa Endemol.
Amb l'arribada del capital holandès, Gestmusic Endemol es va convertir en una de les productores més importants del món. Sota la direcció de Josep Maria Mainat i Toni Cruz, i la incorporació a la cúpula directiva del germà del primer, el periodista Joan Ramon Mainat, va concebre programes d'entreteniment que batrien tots els rècords d'audiència a l'Estat Espanyol, com Crónicas Marcianas o Operación Triunfo.
L'any 2007, 20 anys després de la dissolució del grup, sortí a la venda un recopilatori de les seves millors cançons.
[edita] Discografia
- 1969: Quin nas!
- 1969: Si has begut...
- 1969: Tots som pops
- 1970: Festa Major
- 1970: A collir pebrots
- 1970: Bones festes
- 1971: Trincar i riure
- 1971: L'orgue de gats
- 1971: La Trinca - edició especial Círculo de Lectores -
- 1972: Bestiari
- 1972: Història de Catalunya amb cançons
- 1972: Xauxa
- 1973: Ca Barret!
- 1973: Mort de gana
- 1974: Botifarra de pagès
- 1974: Rambla avall
- 1975: Trincameron
- 1976: Opus 10
- 1977: Trempera matinera
- 1977: 7 anys i 1 dia de cançons
- 1977: Èxits
- 1977: Vestits de milionaris
- 1978: Don Jaume el Conquistador
- 1978: La Trinca - Ara ja amb llibertat
- 1979: Pel broc gro
- 1979: El millor de La Trinca
- 1980: Que bonica ets Barcelona
- 1981: Nou de Trinc
- 1981: La Trinca - 1969 / 1976
- 1981: La Trinca - 1977 / 1980
- 1981: La Trinca - Antologia 1969 / 1976
- 1983: Quesquesé se merdé (castellà)
- 1983: Las hermanas sisters (castellà)
- 1985: És que m'han dit què...
- 1985: Sinànimus molestandi
- 1986: Trinca, sexe i rocanrol
- 1987: La Trinca - Marro
- 2007: La Trinca. 20 anys de cançons
