Roberto Fontanarrosa

De Viquipèdia

Roberto Fontanarrosa (Rosario, 26 de novembre de 1944 - íd., 19 de juliol de 2007), malnomenat El Negro, va ser un humorista gráfic i escriptor argentí.

«	De mí se dirá posiblemente que soy un escritor cómico, a lo sumo. Y será cierto. No me interesa demasiado la definición que se haga de mí. No aspiro al Nobel de Literatura. Yo me doy por muy bien pagado cuando alguien se me acerca y me dice: me cagué de risa con tu libro.	»
— Roberto Fontanarrosa

[edita] Biografía

La seua cursa va començar com dibuixant humorístic, destacant-se ràpidament per la seua qualitat i per la rapidesa i seguretat amb que ejecutava els seus dibuixos. Aquestes qualitats van fer que la seua producció fos molt important.

Era molt conegut el seu gust pel futbol, esport el qual hi va dedicar nombroses obres. El conte 19 de diciembre de 1971 és un clàssic de la literatura dedicada al fútbol de l'Argentina. Com bon futbolero, sempre va mostrar la seua simpatia per l'equip que seguia des de txiquet, Rosario Central^[1].

Durant els anys setanta i vuitanta, era habitual trobar-hi prenent-se un cafè al seu temp lliure al bar El Cairo, que es trova en el encreuament de la Avinguda Santa Fé i el carrer Sarmiento, assegut à la metafòrica mesa de los galanes (taula dels galants, en catalá), escenari de molts del seus millors contes. Des de els anys noranta, la taula es va mudar al bar La Sede.

Va ser expositor al III Congreso de la Lengua Española que es va desenvolupar à Rosario, província de Santa Fé, Argentina, el 20 de novembre de 2004, al qual va exposar la xerrada titulada Sobre las malas palabras^[2].

Al 2003 se li va diagnosticar una grau malaltia^[3], i a causo d'aixó, va tindre la necesitat d'utilizar una cadira de rodes. El 26 d'abril de 2006, el Senat li va donar la Mención de Honor Domingo Faustino Sarmiento, en reconeixement de la seua trayectoria i aportis a la cultura argentina.

El 18 de gener de 2007 va anunciar que deixaría de dibuixar els seus còmics, per que hi havía perdut el control de la seua mano dreta, a causa de la malaltia. De totes maneres, va aclarir que continuaría escrivint guions per al seus personatges^[4].

Va morir el 19 de juliol de 2007, a l'edat de 62 anys, víctima d'un atur cardiorrespiratòric, una hora després d'ingressar al hospital amb un cuadre de insuficiència respiratòria aguda^[5].

[edita] Publicacions

[edita] Recopilacions d'acudits

¿Quién es Fontanarrosa?
Fontanarrisa
Fontanarrosa y los médicos
Fontanarrosa y la política
Fontanarrosa y la pareja
El sexo de Fontanarrosa
El segundo sexo de Fontanarrosa
Fontanarrosa contra la cultura
El fútbol es sagrado
Fontanarrosa de penal
Fontanarrosa es Mundial (recopilació de les cróniques periodístiques que va realitzar en ocasió del mundial de fútbol de 1994)
Fontanarrosa continuará.

[edita] Publicacions d'historietes

Los clásicos según Fontanarrosa
Semblanzas deportivas
Sperman
Inodoro Pereyra Tomos 1 a 31
Boogie, el aceitoso Tomos 1 a 12

[edita] Novel·les

Best Seller (las aventuras del mercenario sirio homónimo, 1981)
El área 18 (1982)
La gansada (1985)

[edita] Llibres de contes

El mundo ha vivido equivocado (1982)
No sé si he sido claro (1986)
Nada del otro mundo (1987)
El mayor de mis defectos (1990)
Uno nunca sabe (1993)
La mesa de los galanes (1995)
Los trenes matan a los autos (1997)
Una lección de vida (1998)
Puro Fútbol (2000)
Te digo más ... (2001)
Usted no me lo va a creer (2003)
El rey de la milonga (2005)

[edita] Altres

No te vayas campeón (2000)

[edita] Enllaços externs

Página web oficial de Roberto Fontanarrosa (castellà)
Roberto Fontanarrosa en la Audiovideoteca de Escritores (castellà)

[edita] Referencies