Robert Recorde
De Viquipèdia
Robert Recorde (c. 1510 – 1558) fou un metge i matemàtic gal·lès que emprà per primera vegada el signe igual (=) en l'any 1557.
Membre d'una respectable família de Dinbych-y-Pysgod, Gal·les, entrà a la universitat d'Oxford vora el 1525, i hi obtingué feina al All Souls College el 1531. Havent-se dedicat a la medicina, anà a la universitat de Cambridge, on s'hi titulà el 1545. De tornadà a Oxford, es dedicà a l'ensenyament públic de les matemàtiques, feina que ja havia fet amb anterioritat al seu pas per Cambridge. S'afirma que més endavant s'establí a Londres, i que exercí de metge del rei Eduard VI i de la Reina Maria, a qui alguns dels seus llibres estan dedicats. També exercí d'interventor de la Royal Mint, o seca reial. Després que un rival polític el demandés per difamació, fou arrestat per deutes i morí a la presó de Southwark. La principal aportació de Recorde al progrés de l'àlgebra hauria estat en la sistematització de la notació.
[edita] Obres
Recorde publicà diverses obres sobre temes matemàtics, generalment en forma de diàleg entre mestre i deixeble, com:
- The Grounde of Artes, teachings the Worke and Practise, of Arithmeticke, both in whole numbers and fractions (c. 1540), el primer llibre anglès d'àlgebra
- The Pathway to Knowledge, containing the First Principles of Geometry ... bothe for the use of Instrumentes Geometricall and Astronomicall, and also for Projection of Plattes (Londres, 1551)
- The Castle of Knowledge, containing the Explication of the Sphere both Celestiall and Materiall, etc. (Londres, 1556)
- The Whetstone of Witte, which is the second part of Arithmetike, containing the Extraction of Rootes, the Cossike Practice, with the Rules of Equation, and the Woorkes of Surde Numbers (Londres, 1557). Aquest va ser el llibre on presentà el signe igual
- un tractat de medicina, The Urinal of Physic (1548), reimprès diverses vegades
- Sherburne afirma que Recorde publicà també la Cosmographiae isagoge, i que hauria escrit els llibres De Arte faciendi Horologium i De Usu Globorum et de Statu temporum.
[edita] Referències
Part d'aquest article es basa en l'Encyclopædia Britannica Eleventh Edition [1]
