Roald Hoffmann
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Química (1981) |
Roald Hoffmann o Roald Safran ( Złoczów, Polònia 1937 ) és un químic i professor universitari nord-americà, d'origen polonès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1981.
[edita] Biografia
Va néixer a la ciutat de Złoczów, en aquells moments situada a Polònia però que avui dia forma part d'Ucraïna i que rep el nom de Zolochiv, en una família d'arrels jueves. Va néixer amb el nom de Roald Safran, rebent el nom en honor de l'explorador noruec Roald Amundsen. Juntament amb la seva mare van ser els únics membres de la seva família que van sobreviure a l'holocaust, una experiència que va influir de manera important en les seves creences i en el seu treball. L'any 1949 emigraren als Estats Units, aconseguint la naciontalitat nord-americana l'any 1955 i canviant el seu cognom Safran pel de Hoffmann, cognom del seu padrastre.
L'any 1955 es graduà en química a la Universitat de Columbia, aconseguint el doctorat a la Universitat de Harvard l'any 1962 al costat de William Lipscomb. Des de 1965 és catedràtic de Ciències físiques a la Universitat de Cornell.
[edita] Recerca científica
Interessat en les substàncies orgàniques i inorgàniques, ha desenvolupat eines computacionals, així com mètodes com el mètode Hückel estès, que va proposar el 1963.
A la Universitat de Harvard desenvolupa amb Robert Burns Woodward les regles per elucidar els mecanismes de reacció dels productes químics, coneguts com la regla Woodward-Hoffmann. Va estudiar amb aquest l'inesperat transcurs d'una reacció química que Woodward es proposava utilitzar en la síntesi de la vitamina B12, descobrint que el mecanisme de moltes reaccions queda determinat, més que per altres criteris, pel del manteniment d'una simetria identificable en la descripció matemàtica dels orbitals afectats, formulant una sèrie de principis que constitueïxen la teoria de la conservació de la simetria orbital molecular. També va introduir el pincipi isolobal.
L'any 1981 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb els treballs independents del japonès Kenichi Fukui, per les seves teories sobre el desenvolupament de les reaccions químiques.
