Relativisme
De Viquip??dia
El relativisme ??s una posici?? que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepci??) est?? vinculat a una altra entitat i per tant no es pot entendre si no ??s amb refer??ncia a aquesta. Es pot distingir, entre altres, el relativisme cultural, el cognoscitiu, el moral, el ling????stic i l'epistemol??gic.
Taula de continguts |
[edita] El relativisme cultural
El relativisme cultural forma part del m??tode de l'antropologia cultural. Cerca una descripci?? m??s rigorosa i lliure de judicis de valor dels elements d'una cultura. S'elabora en els primers anys de l'antropologia cultural amb la revisi?? dels relats de cultures no europees fets per viatgers i missioners, tenyides d'etnocentrisme. Sost?? que cada tret cultural: pauta cultural, costum,instrument, ritual, relaci?? personal, etc. nom??s es pot entendre en funci?? de la cultura a qu?? pertany. Aix?? les cultures diferents de la pr??pia deixen de considerar-se "endarrerides" o "salvatges", i certs costums "fastigosos" o "propis d'animals".
[edita] El relativisme moral
El relativisme moral ??s aquella posici?? que sost?? que no hi ha actes absolutament bons ni dolents. All?? que ??s bo no t?? un fonament absolut, ??s a dir, desprove??t de tot lligam i per tant plenament fonamentat. El relativisme moral acceptaria judicis morals diversos sobre el mateix acte. En darrera inst??ncia, el relativisme moral conduiria a una indifer??ncia davant la conducta de les altres persones, at??s que no es podrien jutjar en funci?? de la pr??pia concepci?? del que est?? b??. Sovint s'ha identificat el relativisme moral amb el cultural, tot mantenint que no podem jutjar moralment costums d'altres cultures que repugnen la nostra consci??ncia moral. Deixant de banda les pulsions etnoc??ntriques que puguin originar aquesta repugn??ncia, aquesta modalitat de relativisme moral no t?? en compte que dins les societats una mica complexes sempre existeix el dissens. El relativisme moral no ??s contradictori amb l'acceptaci?? de valors comuns compartits, o fins i tot amb normes i valors universals per?? amb un fonament no absolut, sin?? per exemple hist??ric, com ??s la fonamentaci?? que fa Norberto Bobbio dels drets humans.
Hi ha qui err??niament ha identificat el relativisme amb el pluralisme. El pluralisme ??s el reconeixement de la coexist??ncia de diferents concepcions del b?? moral o pol??tic. El relativisme ??s una fonamentaci?? d'aquest fet. Ni un ni l'altre porten necess??riament al nihilisme moral.
[edita] El relativisme cognoscitiu
Aquesta posici?? va ser enunciada per primer cop pel sofista Prot??gores "l'home ??s la mesura de totes les coses, de les que s??n en la mesura que s??n, de les que no s??n, en la mesura que no s??n". El m??n tal com apareix al subjecte aix?? ??s. En d'altres paraules, no hi ha una veritat, sin?? tantes la veritats com subjectes. En la seva versi?? forta,el relativisme cognoscitiu cont?? una contradicci??: Si l'enunciat "tot ??s relatiu" ??s veritat, aquest enunciat tamb?? ho ??s i per tant si no m'apareix vertader no l'he d'acceptar.
[edita] El relativisme epistemol??gic
Mantingut per Paul Feyerabend contra Kuhn, a prop??sit del fonament de les veritats cient??fiques, ha estat aprofitat per alguns promotors de les pseudoci??ncies per incloure-les en el rang de les ci??ncies.
