De Viquip??dia

El Reial Cercle Art??stic ??s una societat privada sense ??nim de lucre declarada d???Inter??s Cultural, la finalitat de la qual ??s reunir persones que cultiven o tenen afecci?? a les Belles Arts i fomentar les activitat culturals.

La seu actual es troba al carrer dels Arcs, 5 de Barcelona i ocupa l???antic Palau dels Comtes de Pignatelli i l???antiga Casa Bassols.

[edita] Hist??ria

El Cercle Art??stic va ser fundat l???any 1881 per un grup de pintors barcelonins llur prop??sit era crear un espai per fomentar la vida cultural de la ciutat. L???any 1884 era conegut com a Centro de Acuarelistas, recuperant tres anys m??s tard el seu nom original de Cercle Art??stic degut a una refundaci??. L???entitat va mantenir un protagonisme destacat en la vida art??stica i social barcelonina, especialment entre els ??ltims anys del segle XIX i les primeres d??cades del segle XX, organitzant actes socials, balls i festes populars d???entre els quals destaquen els balls al gran sal?? de la Llotja i al Gran Teatre del Liceu. Tamb?? funcion?? com a local de joc. El 1893, les tensions internes suscitades entorn les activitats extra-art??stiques i el tarann?? de l???entitat desemboc?? amb l???escissi?? d???un grup de socis que fundaren una societat paral??lela de tend??ncia cristiana, el Cercle Art??stic de Sant Lluc.

Al llarg de la seva hist??ria, el Cercle ha ocupat moltes seus i ha tingut una vida itinerant. Finalment, el 1959, amb l???adquisici?? del Palau Pignatelli i de l???antiga Casa Bassols l???entitat aconsegu?? l???estabilitat desitjada.

El 1916, el rei Alfons XIII li conced?? el t??tol de Reial Cercle Art??stic de Barcelona.

El Cercle ha organitzat importants exposicions individuals, col???lectives i d???homenatge a molts dels seus membres, com Xavier Gos?? (1915), Baldomer Gili i Roig (1916 i 1980), Pere Borrell (1935), Eliseu Meifr??n (1941), Enric Casanovas, i Carles Pellicer (1951), Hermen Anglada Camarasa (1955), Mari?? Llavanera (1956), Mart?? Llaurad??, i Laure?? Barrau (1959), Rafael Llimona, i Ignasi Mallol (1966), Ernest Santasusagna (1967), Jaume Mercad?? (1967), Enric Galwey (1970), Llu??s Bonnin (1973), Joan Llaverias (1974), Bonaventura Puig Perucho (1979), Josep Aragay (2002) entre d???altres.

Han estat socis destacats: Antoni Caba, Caterina Albert, Ramon Casas, Evarist Arn??s, Mari?? Andreu, Modest Urgell, Joan Borrell Nicolau, Joaquim Mir, Hermen Anglada Camarasa, Francesc Costa, Isidre Nonell, Francesc Gal??, Francesc Gimeno, Ricard Opisso, Francesc Labarta, Apel??les Mestres, per posar alguns exemples.

[edita] Llista de presidents

• Joan Flotats i Lluci?? (1881)
• Joan Llopart i Tresserres (1882)
• Tom??s Moragas (1883)
• Joan Planella(1884)
• Josep Llu??s Pellicer (1885, 1888, 1890),
• Josep Masriera i Manovens (1889)
• Leopold Roca (1891, 1902)
• Francesc Rogent (1893)
• Llu??s Graner (1895)
• Joan Francesc Chia (1896)
• Jaume Carreras (1901, 1903)
• Josep Antoni Trias (1904)
• Mari?? Fuster (1907, 1919, 1923)
• Eduard Llorens (1912)
• Santiago Rusi??ol (1914)
• Llu??s Masriera (1922)
• Oleguer Junyent (1925)
• Alexandre Cardunets (1927)
• Pere Casas i Abarca (1930)
• Josep Clar?? (1934)
• Francesc Planas D??ria (1936)
• Josep Bonet del Rio (1939)
• Eusebi G??ell i L??pez (1946)
• Eusebi G??ell i Jover (1956)
• Antonio Lozoya (1976)
• Joan Abell?? (1992).