Ratpenat de peus grossos
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Myotis capaccinii Bonaparte, 1837 |
||||||||||||||
El ratpenat de peus grossos (Myotis capaccinii) és el ratpenat del gènere Myotis que té més tendència a presentar el patagi pelut: tant per la part dorsal com per la ventral és cobert d'un pelatge fosc i suau que s'estén des de les potes fins aproximadament a la meitat de la membrana.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
És una ratapinyada de musell llarg i cònic, i orelles estretes. Amb un tragus llarg i punxegut que arriba fins a la meitat del pavelló.
Tal com indica el seu nom, té uns peus molt grans, proveïts d'un esperó que ocupa 3/4 parts de la distància entre el taló i la cua. Si se l'observa de prop, es veu que el recorre una franja de pèls.
El dors és de color gris fumat clar, de vegades una mica grogós. La coloració ventral és grisa clara, no ben delimitada respecte a la dorsal. El musell és de color marró torrat, i les orelles i el patagi, marrons grisoses.
Pes: 6 - 15 g.
Dimensions corporals: cap + cos (43- 54 mm), cua (34 - 42 mm), avantbraç (37 - 44 mm) i envergadura alar (230 -260 mm).
[edita] Hàbitat
Viu a prop dels llocs on hi ha aigua, mai a grans altituds, i s'amaga exclusivament en coves i altres cavitats subterrànies.
[edita] Costums
Surt a caçar entrada la nit, amb un vol ràpid i àgil per sobre l'aigua.
Sovint reposa entre altres ratapinyades del mateix gènere o entre les colònies de ratapinyada de cova, cosa que la fa passar desapercebuda.
[edita] Espècies semblants
El ratpenat d'aigua pot tindre alguns pèls aïllats al llarg de la vora posterior de l'uropatagi, però no arriben a formar una franja a l'esperó.
La resta de ratapinyades del gènere Myotis tenen l'esperó més curt: ocupa la meitat de la distància entre el peu i la cua.
[edita] Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 96-97.
