Ramiro Pérez-Maura de Herrera
De Viquipèdia
Ramiro Pérez-Maura de Herrera (Mortera, Cantàbria, 1934 - 2001) és un polític i diplomàtic espanyol, quart duc de Maura i nét d'Antoni Maura. Va estudiar batxillerat a La Salle de Santander. Es va llicenciar en Dret en la Universitat de Madrid i va obtenir el doctorat en 1963. És doctor Honoris causa en Ciències Polítiques per la Universitat de Manguk. Fou professor ajudant de dret internacional públic el 1963-1965 i de Dret Polític en la Universitat Complutense de 1970 a 1972.
Va ingressar en la Carrera Diplomàtica espanyola l'any 1964. El 1965 prestà serveis en l'Ambaixada d'Espanya a Veneçuela i el 1967 a la de Trinitat i Tobago. El 1969 fou destinat al Gabinet Tècnic del Subsecretari d'Afers exteriors. Ha estat ambaixador a Luxemburg de 1996 a 2000 i anteriorment ho va estar a Jamaica. Ha estat representant del Ministeri d'Afers Exteriors en la Comissió Permanent d'Armes i Explosius, i també representant en la Junta Reguladora d'Exportació d'Armes. Ha actuat com vicepresident per a la Negociació de Cooperació Militar amb França en el camp terrestre naval i aeri.
En 1973 fou nomenat Sotsdirector de Promoció a l'INI. En 1975 fou nomenat director d'Assumptes Generals de Cooperació Tècnica i Internacional i delegat d'Espanya en l'Agència Espacial Europea. En 1976 va ser Governador Civil de Balears en el primer Govern de la Monarquia. Fou president del Partit Liberal de Balears el 1977 i senador per Mallorca per la UCD a les eleccions generals espanyoles de 1977. Després fou Conseller de Transports i Comunicacions en el Consell General Interinsular de les Illes Balears de 1978 a 1979.
