Rajputana
De Viquip??dia
Rajputana (el pa??s dels rajputs) tamb?? Rajasthan (la terra dels rajput) i Rajwara (la terra dels pr??nceps) fou l'antic nom a gran trets del modern estat indi de Rajasthan.
Taula de continguts |
[edita] Ag??ncia de Rajputana
Administrativament el nom fou donat a un territori de l'??ndia Brit??nica anomenat Ag??ncia de Rajputana, que inclo??a 18 principats (els sobirans amb t??tol de Altesa Reial), 2 sobiranies menors (els sobirans sense aquell t??tol) i la prov??ncia brit??nica d'Ajmer Merwara. Las seva superf??cie era de 337.896 km2, incloent Ajmer-Merwara (7021 km2) i els districtes de Gangapur (67 km2) i Nandwas (93 km2) que pertanyen a Gwalior i Indore respectivament per?? estaven enclavats a l'estat d'Udaipur, i tamb?? incloent 543 km2 de terres en litigi. No s'inclo??en els territoris dominats per sobirans rajput fora de Rajputana (especialment els tres districtes de Tonk a l'??ndia Central amb 3727 km2).
[edita] Geografia
El pa??s esta creuat de nord-est a sud-oest per les muntanyes Aravalli, al final de les quals al sud-oest es troba el mont Abu (1751 metres). El riu Luni marca a l'est el l??mit de la zona des??rtica (el Thar), que va entre el Sind i aquest riu; al nord de Jodhpur (ciutat) i Jaisalmer (ciutat) es troba el Petit Desert. La part al sud-est dels Aravalli ??s la part f??rtil, amb rius i valls productives i bona terra. Les muntanyes Mukandawara s??n a aquesta zona en territori de Kotah.
Els rius principals s??n el Luni, el Ghaggar i el Chambal. Aquest darrer ??s el riu m??s llarg i t?? com afluents el Kali Sind, Parbati i Banas. Al nord-est el riu Banganga entra al districte d'Agra i s'uneix al Jumma; i a l'extrem sud cal esmentar el Mahi.
El llac principal ??s el llac salat de Sambhar; altres llacs famosos son el Debhar, el Pichola, el Raj Samand i el Kankroli.
[edita] Poblaci??
La poblaci?? era 10.100.542 el 1881, de 12.220.343 el 1891 i de 9.723.301 el 1901. Dos ter??os de la poblaci?? es dedicava a l'agricultura.
Les ciutats principals eren Jaipur (160.167 habitants el 1901), Jodhpur, Alwar, Bikaner, Udaipur, Bharatpur, Tonk i Kotah. Totes tenien rang de municipalitat menys Udaipur.
[edita] Lengua, religi??, castes i grups
La llengua principal ??s el rajasthan?? (parlat per m??s de set milions) per?? dividit en no menys de 16 varietats dialectals i en quatre grans grups: marwar?? (mes de quatre milions), jaipur??, mewat?? i malw??, Segueix el indi occidental (varietats de braj bhasha i urdu) i dialectes bhil.
La majoria de la poblaci?? es hind?? (m??s de vuit milions) seguida dels musulmans (9%) i els jains i animistes (3,5% cadascuna); els cristians eren un tres mil i altres (sikhs, jueus, etc...) altres tres mil.
Entre les castes i ??tnies dominen els bramans (m??s d'un mili??), jats, mahajans, chamars, rajputs, mines, gujars, bhils, malis i balais.
[edita] Comunicacions
El ferrocarril va passar en 25 anys (del 1881 al 1906) de 1049 km a 2537 km, la meitat del govern brit??nic i la resta dels diversos estats. La m??s important es la l??nea Rajputana-Malwa, que era del govern, amb 1159 km, iniciada a Ahmadabad i que avan??a cap al nord-est fins a Bandikui on dues branques segueixen cap a Delhi i Agra. El govern nom??s disposa d'un altra l??nea de 30 km a l'estat de Dholpur. De les l??nees dels pr??nceps la principal es la Jodhpur-Bikaner, feta per ambd??s sobirans entre 1881 i 1902, amb 1127 km en total dels quals 732 s??n de Jodhpur i la resta de Bikaner.
[edita] Fams
Peri??dicament el pa??s va patir epid??mies de fam. La del 1661 fou molt destructiva; altres s'esmenten el 1746, 1755, 1783-1785, 1804, 1812-1813, 1833-1834, 1837-1838, 1848-1849, 1860-1861, 1868-1869, 1877, 1891-1892 i 1899, aix?? com altres al segle XX. No sempre van afectar a tota la Rajputana, per?? en tot cas les fams en unes regions eren generalment al menys escassetat en altres, ja que la causa principal era la manca de pluja durant el mons??.
[edita] Administraci??
L'agencia de Rajputana estava dividida en tres resid??ncies, i cinc ag??ncies:
- Resid??ncia de Mewar
- Resid??ncia dels Estats de Rajputana Occidental
- Jodhpur
- Jaisalmer
- Sirohi
- Resid??ncia de Jaipur
- Ag??ncia Haraoti-Tonk
- Bundi
- Tonk
- Shapura
- Ag??ncia dels Estats de Rajputana Oriental
- Ag??ncia de Kotah-Jhalawar
- Kotah
- Jhalawar
- Ag??ncia de Bikaner
- Ag??ncia d'Alwar
El 1906 la Resid??ncia de Mewar es va dividir en l'Ag??ncia dels Estats de Rajputana Occidental i la Resid??ncia d'Udaipur o Mewar (la tercera resid??ncia amb un ??nic estat). El 1933 l'antiga Resid??ncia de Palanpur es va unir a l'agencia Rajputana dins la resid??ncia dels Estats de Rajputana Occidental.
Rajputana tenia 39 ciutats o municipis.
[edita] Govern
El govern de l'Ag??ncia de la Rajputana corresponia a l'agent del governador general que era al mateix temps comissionat de la prov??ncia d'Ajmer-Merwara, assistit per tres ajudants, i altres c??rrecs t??cnics (cap metge, cap cirurgi??, i superintendent enginyer i secretari d'obres publiques). Subordinats a la seva autoritat hi havia els tres residents i els cinc agents pol??tics.
En el segle XIX i fins a la I Guerra Mundial van exercir el c??rrec d'Agent del Governador General a Rajputana:
- Coronel A. Lockett 1832-1834
- Major N. Alves 1834-1841
- Coronel J. Siutherland 1841-1848
- Coronel J. Low 1848-1852
- Coronel G. Lawrence 1852-153
- Coronel Sir H. Lawrence 1853-1857
- Coronel G. Lawrence 1857-11864
- coronel E. K. Elliot 1864-1865
- Coronel W. F. Eden 1865-1867
- Coronel R. H. Keatinge 1867-1874
- Coronel Sir L. Pelly 1874
- Sir A. C. Lyall 1874-1878
- Coronel Sir E. Bradford 1878-1887
- Coronel C. K. M. Walter 1887-1890
- Coronel G. H. Trevor 1890-1895
- Sir R. J, Crosthwaite 1895-1898
- Sir A. Martindale 1898-1905
- E. G. Colvin 1905-1915
[edita] Moneda
La Native Coinage Act, IX 1876 va donar poder al governador general per igualar la moneda brit??nica i la dels principats; van utilitzar primer les facultats de la llei el principat d' Alwar el 1877 i despr??s Bikaner el 1893. Despr??s d'aquesta data per pressi?? brit??nica les monedes dels principats es van eliminar. El 1905 nom??s restaven Bundi, Tonk, Jaipur, Jaisalmer, Kishangarh, Udaipur, i Shahpura, i tots estaven en via d'eliminar-la.
[edita] Domini de la terra
Les terres dels darbars o governs eren anomenades khalsa. Les que estaven en mans de nobles (o associacions religioses) eren els jagirs, inam, bhum, muafi, sasan, dharmada i encara altres noms. A les khalsa el darbar (i per tant el maharaja) era el sobir?? absolut; en alguns estats regia el sistema dels zamindas, en les que les khalsa eren atorgades en explotaci?? a un zamindar a canvi d'un pagament fix. Els jagirs inicialment eren feus concedits a caps rajputs a canvi de serveis militars; els jagirdars (senyors) o thakurs (nobles) feien serveis al maharaja i gaudien del territori de manera vital??cia. Els bhum, tinguts pels bhumies, eren terres concedides a canvi d'una petita renda, i la resta eren terres concedides en llocs de salaris, segons els oficis i l'origen (per exemple a un rajput o a un braman).
[edita] Ex??rcit i policia
A Rajputana estava establer la divisi?? Mhow del comandament occidental de l'Ex??rcit de l'??ndia amb tres quarters a Erinpura, Kherwara i Kotra i el sanitarium d'Abu. El total de forces era de 1700 homes. La resta eren el Regiment 43 d'Erinpura, el Cos de Mewar Bhil i el regiment 42 de Deoli, i el 44 regiment d'infanteria de Merwara que vigilava l'explotaci?? de sal a Sambhar.
El segon batall?? de Voluntaris ferroviaris de Bombai, Baroda i l'??ndia Central tenia la seva seu a Ajmer, i el formaven 250 homes; vigilaven la via Abu a Bandikui.
Les tropes al servei de l'Imperi estaven prove??des pels darbars (governs) nadius i dirigits per oficials brit??nics, en total uns 5000 homes. Aquestes forces van servir a Chitral (1895), Tirah (1897-1898), Xina (1901) i Somaliland (1903-1904).
Les forces locals dels pr??nceps eren 42.000 homes.
La policia estava en mans dels darbars i dels senyors locals. La policia dels governs dels estats nadius sumava uns onze mil homes.
[edita] Educaci??
La primera escola es va obrir a Alwar el 1842, i va seguir Jaipur el 1845 i Bharatpur el 1858; entre 1863 i 1870 es van obrir a tots els estats. El 1905 hi havia 647 escoles de les que 510 eren dels darbars, 103 de persones privades o comunitats, i 34 de missioners (4 col??legis, 86 escoles secundaries, 545 escoles prim??ries de les que 53 eren per noies, i 12 escoles especials). El 1905 el 62 per mil dels homes podien llegir i escriure i nomes el 2 per mil de les dones.
[edita] Sanitat
El 1855 nom??s hi havia 9 dispensaris per?? ja eren 58 el 1871. El 1905 hi havia 178 hospitals i dispensaris (7 hospitals) dels que 168 eren mantinguts pels darbars, 8 pel govern brit??nic i 2 pel govern amb ajut de particulars.
[edita] Refer??ncia
- Imperial Gazetteer of India, volum 21, pags. 82 i seg??ents, Oxford 1908-1931
