Bundi
De Viquip??dia
Bundi fou un antic principat de la Rajputana al sud-est del territori, a l'ag??ncia Haraoti-Tonk.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La superf??cie era de 5749 km2. Limitava al nord amb Jaipur i Tonk; a l'oest amb Udaipur i al sud i est amb Kotah.
El territori tenia forma rombo??dal i estava travessat del sud-oest al nord-est per la serralada de Bundi que dividia el pa??s en dues parts; quatre passos permetien la comunicaci?? entre els dos costats: un a Bundi (ciutat); un altra a l'est de l'anterior prop de Jaunwas; un tercer entre Ramgarh i Khatgarh a la zona del riu Mej; i el darrer a Lakheri al nord-est. La muntanya m??s alta era el Satur (556 metres) a 16 km a l'oest de Bundi (ciutat).
El riu Chambal formava la frontera meridional i oriental, i tenia el riu Mej, del costat de Bundi, com a principal afluent. El Bajen i el Kural eren els afluents principals del Mej. El clima era moderadament calor??s i la pluja variable amb una mitjana acceptable.
[edita] Poblaci??, religi??, llengua
L'estat tenia 819 pobles i llogarets (incloent dues ciutats). La seva poblaci?? era de 254.701 el 1881, de 295.675 el 1891, de 171.227 el 1901 (la fam del 1899-1900 i les febres que van seguir va produir una disminuci?? del 42%) i de 216.722 el 1931. Les ciutats principals eren la capital Bundi, i Naenwa.
La casta principal son els minas (13%) pagesos i soldats; un territori salvatge a la regi?? de Deoli, anomenada Mina Kherar (repartida entre Bundi, Jaipur i Mewar) estava habitada pels minas parihar, es a dir dels mines que reclamaven descendencia dels rajputs parihar governants de Mandor a Jodhpur. Les seg??ents castes eren els gujars (ramaders i pagesos), els bramans, els malis, els mahajans (comerciants) i els chamars (traballadors del cuiro i la pell).
El hind??s eren el 91%, els msuuslmans el 5% i els jains el 4%.
La llengua principal era l'haraoti, una varietat del jaipur??, al seu torn una de les quatre grans divisions del rajasthan??.
[edita] Economia
El 53% de la poblaci?? vivia de l'agricultura, pero molts m??s hi vivien parcialment.
L'agricultura destacava pel cot??, produit massivament a la part sud-est. Altres productes eren moresc, blat (la major supercicie estava destinada a aquest cultiu), civada i opi. Els ramats eren nombroses i les pastures abudants especialment en anys de pluja.
Unes mines de ferro s'havien explotat al nord-oest al segle XIX pero estaven abandonades al segle XX. Abundava l'argila.
L'estat no disposava de ferrocarril i les estacions m??s properes eren Nasirabad a 145 km al nord-oest de la capital, i Baran, a 105 km al sud-est.
Les fams van afectar a l'estat de manera important el 1833-1834, 1968-1869 i 1899-1900.
[edita] Govern i administraci??
El sobir?? de Bundi ??s el cap del grup hara del gran clan dels chahuans rajputs; el territori dominat per aquest clan ha estat conegut tradicionalment com Haraoti. L'estat est?? governat pel maharaj?? (t??tol maharao raja) assistit per un consell dividit en cinc departaments . Cada tashil (districte) t?? un tashildar al front. Els delegats de les subdivisions menors son els patwari i els shahnas
Administrativament estava dividit en dotze tashils i dos ciutats: Bundi (ciutat) i Naenwa. Els tashils eren:
- Arila
- Arnetha
- Barundhan
- Deyi
- Gothra
- Gaindoli
- Hindoli
- Karwar
- Lakeri
- Patan
- Selor
- Talwas
[edita] Just??cia
L'estat disposava dels seus propis codis civil i criminal basats en la llei hind??, les costums i les lleis de l'[??ndia Brit??nica]. La cort inferior era el kotwal, limitada a la capital; seguien les corts dels tashildars, dels kiladars (governadors de les fortaleses de Taragarh a Bundi ciutat i de Naenwa) i un oficial anomenat jagir bakhshi, per afers menors als jagirdars (terres concedides pel maharaj??), totes amb similars poders que la cort de kotwal; les corts seg??ents eren les de l'hakim diwani i el hakim faujdari (civil i criminal), totes dues a la capital, que jutjaven casos m??s importants i apel??lacions dels casos inferiors; el consell era la cort suprema i la d'apel??laci??; per les sentencies de mort havia d'estar presidida pel maharaj??.
[edita] Ex??rcit i policia
L'ex??rcit estava format per 350 regulars (200 infants, 50 artillers i 100 cavallers) i 400 homes irregulars d'infanteria. Disposava de 48 canons. La policia estava formada per 729 homes (cap de muntat) dels que 79 servien a la capital. Una preso en aquesta tenia capacitat per 149 presoners.
[edita] Educaci?? i sanitat
L'estat mantenia dues escoles a Nenwa i Bundi (ciutat) i particulars dirigien dotze escoles m??s. L'estat nom??s disposava d'un hospital a la capital.
[edita] Segells i moneda
A Bundi hi havia una oficina de correus brit??nica per?? el govern local (darbar) tenia sistema postal propi. Emissions de l'estat apareixen entre 1890 i 1948. L'escut de l'estat apareix a alguns dels segells.
Bundi disposava de moneda pr??pia des de el temps de Shah Alam II, amb diverses emissions i diferents noms. Despr??s de 1901 la unitat monet??ria fou la r??pia, circulant les versions de les r??pies de 1759-1859, les gyarah sana o r??pia de l'onz?? any d'Akbar II, la ram shahi de 1859-1886, i les katar shahi encunyades per primer cop el 1886 [1]. El 1901 el darbar (govern) va decidir, davant la devaluaci?? de la r??pia del pa??s, que la r??pia de l'??ndia Brit??nica seria l'??nica moneda junt amb la chehra shahi [2]
[edita] Hist??ria
Els chahuans eren originaris del nord de l'??ndia i van arribar a Sambhar al segle VIII, on van governar (i tamb?? a Ajmer) i m??s tard van dominar Delhi. El darrer rei de Delhi, Prithwi Raj Chahuan va morir el 1192 en batalla contra Muhammad de Ghor.
A Sambhar al final del segle X, un pr??ncep de nom Lakhman Raj, fill de Wakpati Raj (conegut tamb?? com Manik Rai I) es va voler crear un regne i es va dirigir al sud-oest cap a Nadol on el seus descendents van governar dos-cents anys fins que Manik Rai II va emigrar i es va establir al sud-est de Mewar, a la regi?? de Bumbaoda, Menal etc...; el seu sis?? descendent fou Rao Hado o Har Raj del que la fam??lia va prendre el nom d'hara. Un successor seu, Rao Dewa (o Deoraj), el 1342 va ocupar Bundi als mines (minas) pels que es va fer recon??ixer com a senyor, i es considerat el fundador de l'estat de Bundi, que d'alguna manera fou vassall d'Udaipur.
El segle XV fou de lluita constant amb Mewar, per?? l'enemic m??s important fou la dinastia Muhamm??dia de Malwa. Un ex??rcit enviat pel sult?? de Mandu va assetjar i ocupar Bundi el 1457. Rao Bairu Sal, el governant, i altres nobles van caure en la defensa. El fill de Rao, Sham Singh, fou fet presoner i criat com a musulm??. En els anys seg??ents els hara van comen??ar a saquejar territoris de Mandu, i en resposta un altre ex??rcit fou enviat contra ells dirigit pel mateix Sham Singh, ara anomenat Samarkand, el qual va ocupar Bundi i va governar la ciutat una anys fins que fou mort per Rao Narayan Das.
El 1554 va pujar al poder Rao Surjan, al que el seu sobir??, el rana d'Udaipur, va concedir la fortalesa de Rathambhor, a la que aspirava l'emperador Akbar; aquest la va atacar, la va assetjar i la va conquerir en un mes segons els musulmans, o la va obtenir mitjan??ant una estratagema segons les fonts hind??s. Sembla que l'emperador va concedir al cap rajput, en compensaci?? de Rathambhor, el govern de 52 districtes incloent Benares (1569) i en endavant Bundi va esdevenir un feu directe de l'Imperi; els seus governats van rebre el t??tol de Rao Raja. Alguns dels successors de Surjan van servir com a generals dels emperadors, i es van distingir en les seves accions, rebent t??tols i terres, o perdent-les quan en les lluites success??ries no es posaven al costat del guanyador.
Al comen??ament del segle XVII es va produir la partici?? d'Haraoti i es va formar l'estat de Kotah, que havia estat donada com a jagir per Ratan Singh de Bundi al seu fill Madho Singh; els dos homes van donar suport a l'emperador quan el fill d'aquest, Khurram, es va revoltar, i en premi als seus serveis, Ratan va obtenir Burhanpur, i Madho va ser reconegut com raja hereditari de Kotah directament dependent de l'emperador.
Raja Chhatarsal va succeir a Ratan Singh i fou un dels m??s notables caps de Bundi i de l'imperi. Va participar en nombroses batalles al D??can (com Daulatabd, Bidar, Gulbarga i altres) i finalment va morir quan dirigia la avantguarda imperial de Dara contra Aurangzeb el 1658. Aurangzeb va transferir el seu ressentiment contra Chhatarsal al seu fill i successor Chao Singh, per?? finalment s'hi va reconciliar i li va donar el govern d'Aurangabad.
El 1707 en la batalla per decidir la successi?? d'Aurangzeb, Budh Singh de Bundi va tenir un paper destacat i va contribuir a la vict??ria de Shah Alam Bahadur Shah. En recompensa va rebre el t??tol de maharaja raja per ell i els seus successors; va seguir un conflicte amb Jaipur i Budh Singh fou expulsat de Bundi i va morir a l'exili, per?? el seu fill Umaid Singh, despr??s de grans esfor??os, i amb l'ajut de Malhar Rao Holkar va poder recuperar el patrimoni el 1748, pero va haver d'entregar als marathes, a canvi del seu ajut, la ciutat i districte de Patan.
El 1770 va abdicar en el seu fill Ajit Singh, que al cap de tres anys (1773) va matar a Ari Singh d'Udaipur durant una cacera [3] el que va crear una certa hostilitat entre les dues cases (que subsistia al segle XX).
Ajit va morir uns mesos despr??s i el va succeir el seu fill Bishan Singh que va donar suport al coronel brit??nic Monson en la seva desastrosa retirada davant de l'ex??rcit d'Holkar el 1804, i va patir la venjan??a del cap maratha; entre 1804 i 1817 els marathes i pindaris van assolar Bundi diverses vegades, van cobrar tribut i en van obtenir la supremacia.
El 10 de febrer de 1818 Bishan Singh de Bundi va signar un tractat amb els brit??nics que establia el protectorat; el tribut pagat a Holkar fou suprimit i les terres tingudes per Holkar a Bundi foren restaurades al seu pr??ncep; el tribut que Bundi pagava a Sindhia fou transferit als brit??nics (80.000 r??pies) del qual una meitat era a compte de les taxes que Sindhia cobrava al districte de Patan, districte que se suposava seria retornat a Bundi ja que la seva possessi?? per Sindhia es considerava una usurpaci??; per?? com que es va comprovar que Sindhia no havia usurpat Patan sin?? que l'havia rebut del peshwa maratha, al que Bundi l'havia cedit a canvi d'ajut, el tribut es va reduir a 40.000 r??pies, i Patan no li fou retornat; el 1847 per??, amb l'acord de Sindhia, Patan fou retornada a Bundi en perpetu??tat a canvi del pagament d'una deute a Gwalior de 80000 r??pies anuals; finalment en un tractat datat el 1860, Patan fou transferit al govern brit??nic que en va cedir l'administraci?? a Bundi com a feu perpetu a canvi d'un tribut de 80000 r??pies any, apart de les 40000 que ja pagava.
Bishan Singh va morir el 1821 i el va succeir el seu fill Ram Singh de 10 anys; el seu ministre Kishar Ram fou assassinat el 1830 en una revolta armada d'un grup procedent de Jodhpur i les hostilitats entre els dos estats van estar a punt d'esclatar, aturant-les al darrer moment el govern brit??nic. El 1857 durant la rebel??li?? dels cipais, Ram Singh va tenir una actitud ambigua i quan les tropes ind??genes a Kotah es va revoltar contra els brit??nics, va donar suport als revoltats per?? m??s per hostilitat al sobir?? de Kotah que als brit??nics. Aix?? no va patir repres??lies quan la revolta fou sufocada el 1858 i el 1862 va rebre el tradicional sanad (decret) que li permetia mantenir la dinastia per adopci??; el 1877 fou fet conseller de l'imperi i membre de l'estat major; el seu govern fou popular i fou considerat un governant ??ntegre; ell mateix es descrivia com el pr??ncep m??s conservador de la conservadora Rajputana.
Va morir el 1889 despr??s de regnar 68 anys, i el va succeir el seu fill Raghubir Singh; el 1899-1900 va fer front com va poder a la gran fam, i en general va seguir el cam?? marcat pel seu pare en el govern. El 1897 va rebre el t??tol de Cavaller Comandant (KCIE) i Cavaller Gran Comandant el 1901, amb dret de salutaci?? de 17 canonades. Va morir el 26 de juliol de 1927 i el va succeir el seu fill Ishwari Singh, que fou ajudant de camp honorari del rei d'Anglaterra. A la seva mort no va deixar fills biol??gics per?? si adoptius (dos fills de maharaj?? de Kapren), i el va succeir Bahadur Singh (+ 24 de desembre de 1977), que el 25 de mar?? de 1948 va integrar l'estat a la Uni?? del Rajasthan, que va esdevenir Gran Rajasthan el 30 de mar?? de 1949, i amb la uni?? de Matsya es va convertir en l'estat del Rajasthan el 15 de maig de 1949.
[edita] Governants
- Rao Deva 1342-1343
- Rao Napuji 1343-1384
- Rao Hamuji1384-1400,
- Rao Birsingh 1400-1415
- Rao Bairu 1415-1470
- Rao Bandu o Sham Singh (Samarkand) 1470-1491
- Rao Narayan Das 1491-1527
- Rao Suraj Mal 1527-1531
- Rao Surtan Singh 1531-1554
- Rao Raja Surjan Singh 1554-1585
- Rao Raja Bhoj Singh 1585-1608,
- Rao Raja Ratan Singh 1608-1632
- Rao Raja Chatra Singh 1632-1658
- Rao Raja Bhao Singh 1658-1682
- Rao Raja Anirudh Singh 1682-1696
- Rao Raja Budh Singh 1696-1735
- Rao Raja Dalel Singh 1735-1749 (fill de Salim Singh Hada de Karwar)
- Rao Raja Umaid Singh 1749-1770 i 1773-1804
- Rao Raja Ajit Singh 1770-1773
- Rao Raja Umaid Singh (segona vegada) 1773-1804
- Rao Raja Bishen Singh 1804-1821
- Maharao Raja Ram Singh Sahib Bahadur 1821-1889
- Maharao Raja Shri Sir Raghubir Singh Sahib Bahadur 1889-1927
- Major Maharao Raja Shri Sir Ishwari Singhji Bahadur 1927-1945
- Coronel Maharao Raja Shri Bahadur Singhji Bahadur 1947-1949
[edita] Escut i bandera
L'escut de l'estat era de gules amb vora daurada, i al centre un mig guerrer sorgeix d'unes flames portant una espasa a la ma dreta i un arc a l'esquerra simbolitzant l'origen o g??nesi del clan dels hara chahuans pel foc del Mont Abu, tot amb negre; sobre el guerrer un grup de sis fletxes creuades (3 i 3) amb puntes cap baix, i una espasa en horitzontal al encreuament, tot de plata, excepte l'espasa que ??s natural (plata i daurat); sobre l'escut un elm de plata amb llambrequins daurats i negres; i com a timbre un katar sostingut per una ma, en colors naturals; l'escut est?? aguantat per dos zeb??s en els seus colors propis que representen la pietat (dharma); a la part inferior una cinta daurada amb una inscripci?? (el lema de l'estat) vermella amb car??cters s??nscrits; la cinta esta sostinguts per elements daurats.
L'escut reial era quasi igual pero l'elm es negre i en lloc de les sis fletxes creuades i l'espasa, nom??s hi ha un katar negre.
La bandera de l'estat, que podria remuntar al 1579, era rectangular groga llisa, aproximadament en proporci?? 2:3.
La bandera del sobir?? era tanmateix groga (2:3) pero portava una inscripci?? en lletres s??nscrites que en el exemplar conegut deia: "Sri Rangesh Bundesh Ram Singh" (que vol dir Raja Ram Singh, sobir?? de Bundi)
[edita] Notes
- ??? reben el seu nom del punyal o katar del seu revers
- ??? de nova encunyaci??, de plata i amb un canvi de 1 chehra shahi per 13,25 annas brit??niques
- ??? una profecia o sati deia que el rao de Bundi i el rana d'Udaipur no es podien trobar mai en una cacera sense que hi hagu??s una mort; aix?? va ser el 1531 quan Suraj Mal de Bundi i Ratan Singh d'Udaipur, que ca??aven junts, es van matar un a l'altra als boscos de Bundi
[edita] Refer??ncies
- Imperial Gazetteer of India, volum 9, pags. 77 i seg??ents, Oxford 1908-1931
- Andr?? Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984
- John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990
- The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983
[edita] Vegeu tamb??:
- Bundi (ciutat)
- Districte de Bundi
