Rainer Werner Fassbinder
De Viquip??dia
| Rainer Werner Fassbinder | |
|---|---|
| Naixen??a: | 31 de maig de 1945 Bad W??rishofen, Baviera, Alemanya |
| Defunci??: | 10 de juny de 1982 Munich, Alemanya |
| Nacionalitat: | alemanya |
| Millors pel??l??cules | |
| Die Sehnsucht der Veronika Voss, Querelle, Lili Marleen, Lola, Berlin Alexanderplatz (TV)
|
|
| Fitxa a IMDb | |
Rainer Werner Fassbinder ??s un director alemany de cinema, teatre i televisi?? nascut el 31 de maig de 1945 a Baviera, i mort el 10 de juny de 1982, d'una ruptura d'aneurisma a Munich (Alemanya). ??s un dels principals representants del Nou Cinema alemany dels anys 1960-70.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fill d'un metge i d'una traductora (Liselotte Eder), va ser fill ??nic. Els seus pares es van divorciar el 1951, quan el jove Rainer tenia sis anys.
Es va interessar molt jove en el cinema, devorant pel??l??cules sobre pel??l??cules. Sortir?? de l'Escola Steiner sense obtenir un batxillerat. Va viure de diversos oficis i va ser periodista al "S??ddeutsche Zeitung".
Va realitzar el 1965 un primer curtmetratge (This Night) que sembla que s???ha perdut. El 1966, realitza ???El Vagabund???, un homenatge al Signe del Lle?? de ??ric Rohmer; despr??s acaba col??laborant amb el teatre experimental. Despr??s d'una experi??ncia infructuosa, funda el seu grup: l???antiteater, per a la qual va escriure la majoria de les seves obres teatrals de 1968 a 1971. Hanna Schygulla, qui m??s tard l???acompanyar?? en els seus grans ??xits a la gran pantalla, ja treballava llavors amb ell.
Influenciat pels melodrames de Douglas Sirk -autor que trobar?? el 1979-, en una menor mesura per Jean-Luc Godard, aix?? com per les pel??l??cules polic??aques dels grans realitzadors hollywoodiencs com John Huston, Raoul Walsh o Howard Hawks, empr??n el seu primer projecte cinematogr??fic amb el seu grup.
Aix??, neixen, el 1969, ???L'amor ??s m??s fred que la mort??? (Liebe ist k??lter als Der Tod) i ???El Boc??? (Der Katzelmacher) . No distingeix les t??cniques teatrals de les del set?? art, i de fet, entre 1969 i 1971, pareix nombroses obres teatrals tot produint en un temps r??cord les pel??l??cules alternatives. La vida i el treball del grup no eren m??s que una cosa, el que explica en part la fecunditat de Fassbinder que va girar en tretze anys quaranta pel??l??cules com a director. Escriu i posa en escena obres teatrals (Preparadise Sorry Now, etc.) fins a 1976 on la seva pe??a ???La Brossa, la Ciutat i la Mort" (Der M??ll, die Stadt und der Tod)va ser acusada d'antisemitisme i va ser adaptada al cinema per Daniel Schmid en L'Ombra dels ??ngels.
Encara que casat amb Ingrid Caven de 1970 a 1972 - li va escriure diverses can??ons (Alles aus Leder , Freitag im Hotel , Nietzsche , Die Stra??en stinken)-, ??s homosexual, i va fer actuar els seus amants successius G??nther Kauffmann, El Hadj Ben Salem i Armin Meier a nombroses pel??l??cules; i va retre homenatge a aquest ??ltim - que s'havia su??cidat - en "L'Any de les Tretze Llunes" (In einem Jahr mit 13 Monden). De 1978 a 1982, va viure amb Julienne Lorenz.
A partir de 1972 les seves pel??l??cules evolucionen i es fan m??s professionals. D???ara endavant ??s aclamat per la cr??tica als successius Berlinale. D'altra banda ??s nom??s el 1982 amb la seva darrera pel??l??cula, "El Secret de Veronika Voss" (Die Sehnsucht der Veronika Voss) que guanyar?? l' ??s d'or a la Millor pel??l??cula. En els anys setanta, crea personatges femenins que compten entre els m??s fascinants del cinema des de la Segona Guerra i dels quals les pel??l??cules ep??nimes han passat a la posteritat : ???Va Casar Braun??? i ???Lili Marleen???, totes dues encarnades per Hanna Schygulla, per?? tamb?? Lola interpretada per Barbara Sukowa.
El 1980, escriu per a la televisi?? una s??rie d'envergadura ???Berl??n Alexanderplatz??? d??? Alfred D??blin, dividida en una introducci??, dotze episodis i un ep??leg. La s??rie s???emetria m??s endavant a les sales de cinema en projeccions maratonianes de m??s de quinze hores!
Fassbinder treballava sense descans per a un ritme desenfrenat. Va morir a Munich el 10 de juny de 1982 d'una ruptura d'aneurisma (alguns afirmen que la seva defunci?? ??s conseq????ncia d'una barreja de coca??na i de benzodiaz??pine i que potser es va su??cidar) als nom??s trenta-set anys mentre treballava per al muntatge de la seva ??ltima pel??l??cula Querelle adaptada d'una novel??la de Texans Genet (1946), i que preparava una pel??l??cula sobre Rosa Luxemburg, finalment realitzada el 1987 per Margarethe von Trotta.
??s enterrat al cementiri muniqu??s de Bogenhausen.
[edita] Filmografia
- 1969 : Liebe ist k??lter als der Tod (L???amor ??s m??s fred que la mort)
- 1969 : Katzelmacher
- 1970 : Der amerikanische Soldat (El soldat estatunidenc)
- 1970 : Warnung vor einer heiligen Nutte(Atenci?? a aquella prostituta tan estimada)
- 1970 : G??tter der Pest (El d??u de la pesta) -
- 1971 : Whity
- 1971 : Der H??ndler der vier Jahreszeiten (El mercader de les quatre estacions)
- 1972 : Die bitteren Tr??nen der Petra von Kant (Les amargues ll??grimes de Petra Von Kant)
- 1973 : Martha (TV)
- 1973 : Angst essen Seele auf' (Tots ens diem Al??)
- 1974 : Fontane Effi Briest
- 1974 : Faustrecht der Freiheit (La llei del m??s fort)
- 1975 : Mutter K??sters Fahrt zum Himmel (Viatge a la felicitat de Mam?? K??sters)
- 1976 : Ich will nur, dass ihr mich liebt '(TV) (Nom??s vull que m???estimis)
- 1976 : Satansbraten (El rostit de Satan??s)
- 1976 : Chinesisches Roulette (Ruleta xinesa)
- 1977 : Bolwieser(TV) (L???esposa del ferroviari)
- 1977 : Despair (Desesperaci??)
- 1978 : Die Ehe der Maria Braun (El matrimoni de Maria Braun)
- 1978 : In einem Jahr mit 13 Monden (En un any amb tretze llunes)
- 1979 : Die Dritte Generation (La tercera generaci??)
- 1980 : Berlin Alexanderplatz (TV)
- 1980 : Lili Marleen
- 1981 : Lola
- 1982 : Die Sehnsucht der Veronika Voss (L???ansietat de Veronika Voss)
- 1982 : Querelle (p??stuma)
[edita] Teatre (Com autor i director)
- 1968 : Katzelmacher
- 1968 : Der amerikanische Soldat
- 1969 : Pre-Paradise Sorry Now
- 1969 : Anarchie in Bayern (Anarquia a Baviera)
- 1971 : Blut am Hals der Hatze (Sang en el coll del gat
- 1971 : Die bitteren Tr??nen der Petra von Kant (Les amargues ll??grimes de Petra von Kant)
- 1971 : Bremer Freiheit (Caf?? Bremen)
- 1975 : Der M??ll, die Stadt und der Tod (La brossa, la ciutat i la mort)
[edita] Premis
??s d'Or a la Berlinale de 1982 per Die Sehnsucht der Veronika Voss
