??ric Rohmer
De Viquip??dia
??ric Rohmer ??s un cr??tic i director de cine franc??s nascut amb el nom de Jean-Marie Maurice Scherer el 4 d'abril de 1920 a la ciutat francesa de Nancy a la regi?? meridional de Lorena.
Taula de continguts |
[edita] Cine
Els seus comen??aments en l'art es remunten a la d??cada de 1940 quan inicia les seues activitats professionals en l'ensenyan??a de la literatura i en el periodisme gr??fic; en 1946, i davall el pseud??nim de Gilbert Cordier publica la seua ??nica novel??la "Elizabeth". Durant eixos anys es convertix en assidu assistent a la Cinemateca francesa i adopta el nom pel qual se'l va con??ixer des d'all??, Eric Rohmer en refer??ncia a dos de les seues grans refer??ncies, el director de cine austroh??ngaro Erich von Stroheim i el novel??lista brit??nic Sax Rohmer, autor de la s??rie Fu-Manch??-manx??.
Com a cr??tic de cine destac?? com a cap de redacci?? de la prestigiosa revista francesa Cahiers du cinema entre 1956 i 1963 junt amb qui va ser un dels seus grans mestres, Andr?? Bazin. En 1950, mentres filmava el seu primer curtmetratge, Journal d'un sc??l??rat, va fundar junt amb Jean-Luc Godard i Jacques Rivette la revista de cr??tica cinematogr??fica Gazette du Cinema, en eixa ??poca tamb?? va travar una relaci?? intel??lectual constant amb directors com Claude Chabrol, Alain Resnais i Fran??ois Truffaut. En eixos anys, i junt amb Chabrol, van escriure el llibre Hithcock, els seus primers quaranta-quatre films. El Signe del Lle??, de 1959 ??s el seu primer llargmetratge, que va obtindre una bona recepci?? per part de la cr??tica per?? que no va ser tan ben rebut pel p??blic. En 1962, junt amb el director alemany Barbet Schroeder i a la productora Margaret Menegoz creen una empresa productora de pel??l??cules anomenada "Els Films du Losange", que fins a l'actualitat ha realitzat m??s de 80 pel??l??cules.
El cine d'Eric Rohmer es caracteritza per la seua simplicitat i agudesa intel??lectual, en climes de profunda empatia amb les locacions i amb aquells personatges que definixen el sentit moral de cada una de les seues hist??ries. Probablement la separaci?? de la seua carrera en tres grans etapes aporte claredat des dels temes i t??tols dels seus films a aquells que no hagen vist el seu cine. En la d??cada del 60 va comen??ar la s??rie de films "Sis contes morals" on aborda una tem??tica que travessa tota la seua carrera, la banalitat de la vida entorn de les paraules buides, les accions que duen a terme els individus per canals que desafien a la seua pr??pia identitat i voluntat. Aquesta etapa est?? caracteritzada pels seus films d'amors i desamors, i per l'??mfasi en la paraula posada en boca dels seus personatges, no per a aportar informaci??, sin?? per a definir les seues personalitats per mitj?? de la xarrada quotidiana. Els Contes Morals van ser concebuts origin??riament com una novel??la, no obstant Rohmer va desistir de continuar escrivint quan va descobrir que algunes situacions podien definir-se per mitj?? d'imatges i no de paraules. En refer??ncia a aquestes idees, Rohmer va declarar: " (...) jo no dic coses en les meues pel??l??cules, jo mostre gent que parla i es mou com els paisatges, les cares, els gestos i els seus comportaments (...)".
El primer reconeixement al seu treball en un festival de cine va ser en 1967 quan La col??leccionista va integrar la n??mina de films en compet??ncia oficial del Festival Internacional de Cine de Berl??n i va obtindre dos distincions, una a Millor pel??l??cula per a p??blic jove i el reconeixement del Premi especial del jurat. Tres anys m??s tard, en 1970 va ser nominat al Oscar en el roig Millor film parlat en idioma no angl??s pel seu llargmetratge La meua nit amb Maud, premi que va obtindre Z, dirigida pel grec Constantin costa-Costa-Gavras. L'any seg??ent, el mateix film va ser nominat a Millor gui?? original, distinci?? que eixa vegada va quedar per a la pel??l??cula b??l??lica Patton.
Entre 1981 i 1987, i despr??s del seu ??xit amb l'adaptaci?? d'??poca La Marquesa de O de 1976, va filmar una altra saga crida "Com??dies i proverbis", que compta amb set produccions entre les que es destaca el seu film m??s personal i amb major ??xit tant a nivell comercial amb art??stic El raig verd de 1986. Esta etapa est?? marcada per una posici?? m??s optimista, amb sabors que remeten a un cine post nouvelle vague, amb una amargor constant que finalitza en films esperan??adors, on els personatges busquen arribar a un objectiu i eixa mateixa busca resulta ser el punt central de la mirada de Rohmer. Amb molts punts en com?? amb "Com??dies i proverbis", en 1990 comen??a la seua ??ltima saga crida "Contes de les quatre estacions" on s'interna des d'una ??poca del calendari en hist??ries de relacions humanes, on l'amor ??s el principal protagonista i l'engany, present de manera notable en els seus "Sis contes morals", li deixa el seu lloc a una sensaci?? ambigua d'inseguretat i desig contingut no present els primers anys de la d??cada dels 80.
[edita] Personalitat
Rohmer va intentar treballar al llarg de 40 anys amb un tancat equip de treball, per la qual cosa va repetir col??laboradors, actors i t??cnics. Entre ells pot destacar-se la delicada i sofisticada labor de Marie Rivi??re com a actriu en 9 de les seues produccions, el treball magn??fic de l'espanyol N??stor Ametlers en la direcci?? de fotografia. Des que en 1992 Ametlers va morir, Rohmer va comen??ar a treballar amb la directora de fotografia Diane Baratier, amb qui va realitzar tots els seus treballs des d'eixe moment, dotant a films realitzats en format digital d'una profunditat i complexitat visual sorprenents. Mary Stephen va editar les ??ltimes 9 produccions de Rohmer i Fran??oise Etchegaray va produir 7 de les seues ??ltimes 10 pel??l??cules. Mentres que l'actual presidenta d'Unifrance, Margaret M??n??goz va produir 11 films d'Eric Rohmer i Pascal Ribier va realitzar el so de tots els seus films de la d??cada del 90. Este punt ??s vital per a comprendre la personalitat del director franc??s, qui ??s introvertit, no d??na entrevistes a la premsa perqu?? preferix caminar tranquil per Par??s sense ser reconegut; tampoc assistix a entregues de premis o festivals de cine. I ??s per a???? que sol tindre un equip de treball inamovible, els mateixos col??laboradors i t??cnics per anys, persones de la seua confian??a, tant personal com professional. En aquest context, poc se sap de la seua vida privada, llevat que des de jove va estimar la naturalesa, la m??sica cl??ssica, que utilitza sovint en les seues pel??l??cules, la seua afici?? constant i molt devota al cristianisme i el seu conservadorisme pol??tic s??n xicotets indicis en un personatge que nom??s es d??na a con??ixer amb les seues pel??l??cules.
[edita] Pel??l??cules (en idioma original)
- Journal d'un sc??l??rat (1950)
- Pr??sentation ou Charlotte et s??n steak (1951)
- Els Petites filles mod??les (1952)
- B??r??nice (1954)
- La Sonate ?? Kreutzer (1956)
- V??ronique et s??n cancre (1958)
- Li Signe du lion (1959)
- La Carri??re de Suzanne (1963)
- La Boulang??re de Monceau (1963)
- Nadja ?? Paris (1964)
- Place de l'??toile (1965)
- Unix ??tudiante d'aujourd'hui (1966)
- Fermi??re ?? Montfau??on (1967)
- La Collectionneuse (1967)
- Ma Nuit chez Maud (1969)
- Li Genou de Claire (1971)
- l'Amour el l'apr??s-midi (1972)
- Die Marquise von O... ((1976)
- Perceval li Gallois (1978)
- La Femme de l'aviateur (1980)
- Li Beau mariage (1982)
- Loup i ??s? (1983)
- Pauline ?? la plage (1983)
- Els Nuits de la pleine lune (1984)
- Li Rai?? vert (1986)
- Quatre aventures de Reinette et Mirabelle (1987)
- l'Ami de m??s amie (1987)
- Vaig comptar de printemps (1990)
- Vaig comptar d'hiver (1992)
- l'Arbre, li maire et la m??diath??que (1993)
- Els Rendez-vous de Paris (1995)
- Vaig comptar d'??t?? (1996)
- Vaig comptar d'automne (1998)
- l'Anglaise et li duc (2000)
- Triple Agent (2004)
