Claude Chabrol

De Viquipèdia

Claude Chabrol (París, 24 de juny de 1930). Director de cinema francès.

[edita] Biografia

El seu primer acostament al món del cinema va ser a través de la revista Les Cahiers du cinéma, on va participar com col·laborador i crític. En aquesta època, publica una important obra sobre cinema d'Alfred Hitchcock, en col·laboració amb Eric Rohmer. Després d'una herència, veu la possibilitat de produir pel·lícules, algunes seves i altres dels seus amics i companys de redacció en la revista.

Les seves primeres pel·lícules, El bell Sergio i Els cosins, són el que es pot considerar l'inici del moviment de la Nouvelle vague. La seva següent pel·lícula, Una doble vida l'inicia en el cinema policíac. A aquesta seguiran una sèrie de pel·lícules en les quals Chabrol esmicola el món de la petita burgesia francesa. Després dirigirà una versió d'Ofèlia, basada en William Shakespeare i una versió de la vida del famós assassí de dones Landrú, que ja havia tractat el propi Charles Chaplin a Monsieur Verdoux. No obstant això, aquestes pel·lícules no tenen molt èxit de públic, pel que Chabrol passa a fer un cinema bastant més comercial on, malgrat tot, aconsegueix algunes obres de mèrit, sempre amb el seu particular sentit de l'humor.

Després d'aquest període torna a centrar-se en pel·lícules de mèrit, com Les cérvoles, on aborda de manera bastant crua l'amor entre dues dones, i d'altres com Accident sense petjada, El carnisser, Màscares, Al vespre, Relacions sagnants o Innocents amb les mans brutes.

L'estil de Chabrol ha estat caracteritzat pel New York Times com el d'"un déu que mira les flaquesses i bogeries de les seves criatures amb compassió però sense ser sentimental". Aquest estil ha depès en molt del fred i elegant sentit de l'humor de Chabrol, encara que aquest s'hagi ressentit en els últims anys per la seqüela de l'accident vial sofert per Chabrol a Riga (Letònia) el 1967, a conseqüència del qual va haver de ser-li extirpada la melsa i un ronyó.