Radiotelescopi d'Arecibo
De Viquip??dia
 |
|
| Organitzaci?? | Cornell, NSF |
|---|---|
| Lloc | Arecibo, Puerto Rico |
| Longitud d'ona | r??dio |
| Data de construcci?? | 1963 |
| P??gina Web | www.naic.edu |
| Caracter??stiques f??siques | |
| Tipus de telescopi | antena esf??rica |
| Di??metre | 305 m |
| Superf??cie de recollida | ~73,000 m??; |
| Dist??ncia focal | 132.5 m |
| Muntatge | instrument de tr??nsit: mirall primari fix i un mirall secundari (reflectors gregorians) sobre cables per senyalitzar |
| C??pula | cap |
| Coordenades | (i) |
El radiotelescopi d'Arecibo est?? situat a Arecibo, Puerto Rico, al nord de l'illa. ??s administrat per la Universitat Cornell amb un acord de cooperaci?? amb la National Science Foundation. L'observatori funciona amb el nom de National Astronomy and Ionosphere Center (NAIC) tot i que s'utilitzen oficialment ambd??s noms. El radiotelescopi fou el major telescopi mai constru??t, fins a la inauguraci?? del RATAN-600 (R??ssia) amb la seva antena circular de 576 metres de di??metre. Recull dades radioastron??miques, aeronomia terrestre i radar planetaris per als cient??fics de tot el m??n. Tot i que ha estat emprat per a diversos usos, la seva funci?? principal ??s l'observaci?? d'objectes estel??lars.
Taula de continguts |
[edita] Informaci?? general
El telescopi d'Arecibo destaca per la seva gran mida: el di??metre de l'antena principal ??s de 305 metres, constru??t dins d'una depressi??. L'antena convergent ??s la m??s gran i corbada del m??n, la qual cosa li aporta una gran capacitat de recepci?? d'ones electromagn??tiques. La superf??cie de l'antena est?? formada per 38.778 l??mines perforades d'alumini; cada una mesura aproximadament 1x2 m, suportades per un entramat de cables d'acer.
??s una antena esf??rica (en oposici?? a antena parab??lica). Aquesta forma prov?? del m??tode utilitzat per orientar el telescopi. L'antena ??s fixa per?? el receptor es situa en el seu punt focal per interceptar els senyals reflectits de les diferents direccions per la superf??cie esf??rica. El receptor est?? situat sobre una plataforma de 900 tones suspesa 150 m en l'aire per 18 cables subjectats per tres torres de formig?? armat, una de 110 m d'altura i les altres dues de 80 m d'altura (les c??spides de les tres torres estan al mateix nivell). La plataforma t?? una via girat??ria de 93 m de longitud, en forma d'arc, sobre la qual es munten l'antena de recepci??, els reflectors secundaris i terciaris. Aix?? permet al telescopi observar qualsevol regi?? del cel en un con de 40 graus al voltant del zenit local (entre -1 i 38 graus de declinaci??). La localitzaci?? de Puerto Rico a prop de l'equador permet a Arecibo observar tots els planetes del sistema solar.
[edita] Construcci?? i arquitectura
La construcci?? del telescopi d'Arecibo fou iniciada pel professor William E. Gordon de la Universitat Cornell, qui en principi tenia la intenci?? d'utilitzar-lo per estudiar la ionosfera terrestre. Al principi es va preveure un reflector parab??lic fix, que assenyalaria en una direcci?? fixa amb una torre de 150 m per sostenir l'equip en el focus. Aquesta concepci?? hauria tingut un inter??s molt limitat per a altres ??rees potencials d'investigaci??, tals com ci??ncies planet??ries i radioastronomia, que requereixen assenyalar diferents posicions al cel i seguir-les durant un per??ode llarg de temps, mentre la Terra gira. Ward Low de la Advanced Research Projects Agency (ARPA), va fer veure aquest punt feble del projecte i va posar Gordon en contacte amb l'Air Force Cambridge Research Laboratory (AFCRL) a Boston, Massachusetts, on un grup dirigit per Phil Blacksmith treballava en reflectors esf??rics i un altre grup estudiava la propagaci?? de les ones de r??dio a trav??s de l'atmosfera superior. La Universitat Cornell va proposar el projecte a l'ARPA a l'estiu de 1958 i es firm?? un contracte entre l'AFCRL i la Universitat el novembre de 1959. La construcci?? va comen??ar a l'estiu de 1960 i l'obertura oficial es va efectuar l'1 de novembre de 1963.
El telescopi ha sofert diverses modificacions al llarg la seva vida ??til. La primera gran modificaci?? es va efectuar el 1974 quan es va afegir una superf??cie d'alta precisi?? al reflector actual. El 1997, es va col??locar una pantalla al terra, al voltant del per??metre, per protegir-lo de la radiaci?? terrestre i se li va instal??lar un transmissor m??s potent.
[edita] Descobriments
El telescopi d'Arecibo ha fet diversos descobriments cient??fics significatius. El 7 d'abril de 1964, poc despr??s de la seva inauguraci??, Gordon H. Pettengill i el seu equip el van usar per determinar que el per??ode de rotaci?? de Mercuri no era de 88 dies, com es creia, sin?? de nom??s 59 dies. L'agost de 1989, l'observatori va fer una foto d'un asteroide per primera vegada a la hist??ria: l'asteroide 4769 Castalia. L'any seg??ent, l'astr??nom polon??s Aleksander Wolszczan va descobrir el p??lsar PSR B1257+12, que m??s tard el va conduir a descobrir els seus dos planetes orbitals. Aquests van ser els primers planetes extrasolars descoberts.
[edita] Usos
El telescopi tamb?? ha tingut usos per a intel??lig??ncia militar, per exemple per localitzar les instal??lacions sovi??tiques de radar, detectant els senyals que rebotaven sobre la Lluna.
Arecibo ??s la font de dades per al projecte SETI@home proposat pel laboratori de ci??ncies espacials de la Universitat de Berkeley.
El 1974, es va enviar un missatge de 1.679 bits transm??s des del radiotelescopi cap al c??mul globular M13, que es troba a 25.000 anys llum. El model d'1 i 0 defineix una imatge de mapa de bits de 23 per 73 p??xels que inclou n??meros, persones dibuixades, f??rmules qu??miques i una imatge del telescopi (veure missatge d'Arecibo).
Del 3 al 7 de mar?? de 2001, el radiotelescopi va ser utilitzat per observar l'asteroide (29075) 1950 D??NA, considerat l'objecte m??s pr??xim a la Terra.
[edita] El radiotelescopi d'Arecibo en la cultura popular
L'observatori d'Arecibo va ser utilitzat com a localitzaci?? per a la pel??l??cula de James Bond GoldenEye. A la pel??l??cula, Alec Trevelyan va utilitzar un plat similar localitzat a Cuba per comunicar-se amb un sat??l??lit rus i generar un pols electromagn??tic sobre Londres. Aquest plat es podia omplir d'aigua per camuflar-se com un llac, una gesta impossible a Arecibo a causa de la seva superf??cie perforada. A m??s, l'??s d'Arecibo per comunicar-se amb un sat??l??lit que orbita la terra ??s absurd des del punt de vista t??cnic.
En l'episodi d'Expedient X titulat "Little Green Men", Fox Mulder ??s enviat a l'observatori d'Arecibo per un senador dels Estats Units amb l'objectiu de mantenir contacte amb vida extraterrestre. L'observatori havia de ser destru??t per un grup d'agents del govern per impedir que el p??blic descobr??s la veritat.
Tamb?? va apar??ixer a les pel??l??cules Contact i Species.
[edita] Articles relacionats
[edita] Enlla??os externs
- naic.edu
- setiathome.ssl.berkeley.edu - Web oficial del projecte SETI@home
- IEEE History Center - IEEE Milestones: NAIC/Arecibo Radiotelescope
- Foto de sat??l??lit
