Ràpita
De Viquipèdia
Una ràpita (de l'àrab rabita o ribat) era un indret sovint fortificat on els musulmans vivien un tipus de vida cenobític, dedicats a l'oració i a l'estudi. Sovint també fou un focus de guerrers dedicats a la defensa de l'espai andalusí.
A Catalunya, d'acord amb la toponímia, hi havia ràpites al Penedès, al Camp de Tarragona, al delta de l'Ebre, al Priorat i a tocar de Balaguer, i eren indrets estratègics de cara a la defensa del territori.
Les restes de la rabita més ben conservada són situades a La Ràpita (La Noguera). Tot i no ésser tan espectaculars com les trobades al nord d'Àfrica o bé com les descobertes a Guardamar (País Valencià), hi ha una torre de planta rectangular, datada al segle IX i feta amb grans carreus col·locats al llarg i de través.
En la base dels murs, té una sabata lleugerament esglaonada, formada per tres filades.[1]
[edita] Referències
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 217.
