Quint Servili Cepió el vell
De Viquipèdia
Quint Servili Cepió el vell (Quint Servilius Q. F. CN. N. Caepio) fou fill de Quint Servili Cepió (Quint Servilius Q. F. CN. N. Caepio). Fou pretor vers el 110 aC i va governar l'Hispània Ulterior on va triomfar sobre els lusitans segons el Fastii, com a propretor el 108 aC. Fou cònsol el 106 aC junt amb Gai Atili Serrà i va proposar una llei per retornar la "judicia" als senadors que n'havien estat privats per la llei Semprònia de Gai Grac. Es creu que aquesta llei va arribar a ser aprovada però derogada poc temps després.
Cepió va rebre la província de la Gàl·lia Narbonense que fou envaïda pels cimbres; els tectòsages de Tolosa es van revoltar en favor d'aquestos contra els romans i Cepió va saquejar la ciutat més per enriquir-se que per necessitats militars. Va fer un immens botí però després el seu exèrcit fou destruït pels cimbres i aquesta derrota es va veure com un càstig diví i va donar lloc al proverbi "Aurum Tolosanum habet".
Va continuar amb el comandament de la província el 105 aC quan va arribar un altre exercit romà dirigir pel cònsol Gneu Mal·li Màxim (en alguna font apareix com Gneu Manli Màxim). Aquest no era membre de la noblesa romana i Cepió no hi va voler cooperar i finalment els dos es van dividir la província (Cepió la part occidental i Manli la oriental). Derrotat Marc Aureli Escaure pels cimbres, Cepió va enviar en el seu ajut a Mal·li al que va donar part de les seves forces. Primer Cepió no hi volia anar però després va seguir per no deixar la possible gloria en mas de Mal·li. Tot i així va acampar separadament i ho va fer en una posició vulnerable pels dos exercits romans, fins al punt de que els soldats se'n van adonar i van imposar a Cepió unir les seves forces a les de Mal·li. Les discòrdies entre els dos homes no van parar d'augmentar i es van tornar a separar i llavors foren atacats pels cimbres i els dos exercits aniquilats, amb 80.000 soldats i 40.000 auxiliars morts. Només uns deu homes es van salvar (Batalla d'Arausio 6 d'octubre del 105 aC).
Deu anys després de la batalla (95 aC) fou jutjat per la pèrdua de l'exèrcit per iniciativa del tribú de la plebs Gai Norbà. Fou defensat per l'orador Luci Licini Cras, i se'l va privar d'imperium (comandament), de la ciutadania, i de viure a menys de 1300 km de Roma, a més d'una multa de 15000 talents d'or; a més a més no podria veure ni parlar amb els amics i la família fins a sortir cap a l'exili. Va marxar a Esmirna on va viure fins a la seva mort. Altres relats diuen que va morir a la presó i altres que va ser empresonat però es va escapar mercès a l'ajut del seu amic el tribú Luci Antisti Regí i llavors va anar a Esmirna.
