Quint Pompeu Ruf (tribú)

De Viquipèdia

Quint Pompeu Ruf (Quintus Pompeius o Pompaeus Rufus) fou fill de Quint Pompeu Ruf i, per part de mare, net de Luci Corneli Sul·la.

Apareix esmentat per primer cop el 54 aC com acusador de Mesala, del que deia que havia guanyat les eleccions a consol per mitjà de suborns. El 52 aC fou tribú de la plebs i es va destacar com a partidari de Gneu Pompeu Magne. Per augmentar la confusió i anarquia (com volia Pompeu per poder ser cridat com a salvador) va impedir tota mena d'eleccions però el senat el va fer detenir i el va tancar a la presó tot i que com a tribú era inviolable; aquest acte il·legal del senat li va fer augmentar la seva influència entre el poble; alliberat va fer empresonar al edil Favoni, partidari del senat.

La mort de Publi Clodi va afavorir les esperances de Gneu Pompeu, i Pompeu Ruf i el seu col·lega Munaci Planc van continuar afegint llenya al foc fins aconseguir que Pompeu fos nomenat cònsol únic; Ruf va donar suport a les lleis proposades per Gneu Pompeu i a la condemna de Tit Anni Papià Miló, l'assassí de Clodi.

Al final del seu període fou acusat pel seu col·lega Marc Celi d'haver violat una llei (lex de vi) que ell mateix havia fet aprovar; fou condemnat i va viure exiliat a Bauli a la Campània; al passar dificultats econòmiques el seu mateix acusador, Celi, va influir en la seva mare Cornèlia per cedir-li la seva propietat paterna.

Apareix per darrera vegada el 51 aC quan va circular el fals rumor de que havia fet matar a Ciceró.