Quint Pompeu

De Viquipèdia

Quint Pompeu (Quintus Pompeius o Pompaeus A. F. L. N.) fou fill d'Aule Pompeu i d'extracció humil.

Es va destacar segurament com orador ja que l'esmenta Ciceró i el 141 aC va arribar a cònsol sens dubte després de seguir tot el cursus honorum. Va exercir el consolat junta amb Gneu Servili Cepió. La seva elecció li va costar enemistar-se amb Escipió.

Després del seu consolat fou enviat com a procònsol a l'Hispània Citerior com a successor de Quint Cecili Metel (Fabi Màxim Servilià era governador a l'Hispània Ulterior). No va aconseguir cap victòria rellevant i encara fou derrotat diverses vegades pels celtibers sense poder fer res al setge de Numància on les seves tropes, acampades al hivern davant els murs de la ciutat, van morir en gran nombre de fred i malalties; per evitar les critiques va proposar un acord de pau amb els numantins dels que va requerir una rendició incondicional però privadament només demanava alguns hostatges, l'entrega de captius i desertors i trenta talents de tribut, i en aquestes condicions els numantins van accedir a la pau.

Quan va arribar el successor de Pompeu, Marc Popil·li Laenes IV (139 aC) va denunciar el tractat encara que havia estat signat fins i tot per alguns oficials del seu propi exèrcit; els numantins van apel·lar al senat i Laenes va enviar a aquest la qüestió; descobert l'engany de Pompeu, el senat va declarar el tractat nul i la guerra es va reprendre; Pompeu no fou acusat per els fets del tractat, però fou acusat d'extorsió a la província, si be finalment fou absolt, tot i que persones molt eminents havien donat testimoni en contra seva (com Quint Cecili Metel Macedònic o Luci Cecili Metel Calb).

Pompeu, potser pel seu origen, gaudi del favor popular i fou escollit censor el 131 aC junt amb Quint Cecili Metel Macedònic, la primera vegada que dos censors eren plebeus.