Quinquàtria

De Viquipèdia

Quinquàtria (Quinquatria o Quinquatrus) fou un festival dedicat a Minerva que se celebrava cada any el [19 de març] i fou anomenat així segons Marc Terenci Varró perquè es celebrava cada cinquè dia després dels idus, igual que a Tusculum es deia Sexàtria (o Sexatrus) al festival que es feia al sisè dia després dels idus, i Septimàtria (Septimatrus) al que es feia al setè dia. Sext Pompeu Fest encara afegeix que els faliscs anomenaven al seu festival que es feia el desè dia després dels idus com Decimàtria o Decimatrus.

Tots els autors estan d'acord en que només durava un dia, excepte Ovidi que diu que durava cinc dies i que prenia el nom d'aquesta circumstancia; segons Ovidi hi havia un dia en que no es podia vesar sang i després quatre amb combats de gladiadors, per lo que semblaria que el festival pròpiament era el primer dia i la resta segurament foren afegits en temps de Cèsar per gratificar al poble al que agradaven molt els combats de gladiadors. Tots els antics calendaris estan d'acord en que el festival només durava un dia.

Ovidi diu que es celebrava per commemorar el naixement de Minerva però segons Fest era dedicat a Minerva perquè el seu temple a l'Aventí fou consagrat aquest dia. Segons Ovidi el cinquè dia les trompetes usades en els ritus sagrats eren purificades, però sembla que aquest acte formava per si sol un festival separat anomenat Tubilustrium que es feia el 23 de març i per tant equivalent al cinquè dia després de la Quinquàtria. Era costum en el dia del festival que les dones consultessin als endevins.

Domicià va establir una celebració privada a la seva vil·la als turons d'Alba, amb un col·legi encarregat d'organitzar la celebració, amb caceres de besties salvatges, cançons, i concursos de poetes i oradors.

Un festival anomenat Quinquatrus Minusculae o Quinquatrus Minores, es feia els idus de juny i s'organitzava una processó fins el temple de Minerva.