Publi Corneli Escipió Nasica Serapió

De Viquipèdia

Publi Corneli Escipió Nasica Serapió (Publius Cornelius Scipio Nasica Serapio) fou un magistrat romà fill de Publi Corneli Escipió Nasica Corculum (Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum).

Fou destacat partidari de l'aristocràcia repetidament esmentat per Ciceró com a líder del senat i uns dels principals instigadors de la mort de Tiberi Semproni Grac. És esmentat per primer cop el 149 aC quan juntament amb Gneu Corneli Escipió Hispal fou enviat a Cartago per demanar la rendició, cosa que no va obtenir.

Va ser candidat a edil però no fou elegit. El 138 aC fou cònsol amb Dècim Juni Brut i a causa de la severitat amb que els dos cònsols van dirigir el reclutament de tropes foren encausats i empresonats pel tribú de la plebs Gai Curiaci; fou aquest darrer qui va donar a Escipió el malnom de Serapio per la seva similitud amb eles persones que sacrificaven animals, i que més tard va esdevenir un cognom distingit.

El 134 aC quan les tribus es van reunir per reelegir a Grac com a tribú pel 133 aC, Nasica Serapió va cridar als cònsols a salvar la república, però aquestos no van voler recórrer a la violència; llavors va dir "si els cònsols es retiren, els que vulguin obeir les lleis que em segueixin" i amb un grup de gent es va dirigir al temple de Fides on estava el senat, en un moviment que va culminar amb la mort de Tiberi Grac quan tractava de fugir.

Aquestos fets el van fer molt impopular i el senat va decidir enviar-lo a una fictícia missió a Àsia, tot i que era Pontífex Màxim i no podia deixar Itàlia. No va gosar mai a tornar i va morir al cap d'un temps a Pèrgam.