Publi Corneli Escipió Nasica Corculum

De Viquipèdia

Publi Corneli Escipió Nasica Corculum (Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum) fou un magistrat romà fill de Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC) . El cognom Nasica havia esdevingut hereditari.

Va heretar del seu pare l'afició a la jurisprudència, i pel seu coneixement de la llei civil i pontifical va rebre el nom de Corculum (corculum a corde dicebant antiqui solertem et acutum) segons Pescenni Fest.

Es va casar amb una filla de Publi Corneli Escipió Africà Major. És esmentat el 168 aC quan servia amb distinció a les ordes de Luci Emili Paule a Macedònia. El 162 aC fou cònsol per primera vegada amb Gai Marci Fígul I, però va renunciar quasi immediatament d'entrar al càrrec per un defecte en els auspicis.

El 195 aC fou censor amb Marc Popil·li Laenes i va imposar una norma per la qual no es podien erigir estàtues de personatges públics al fòrum; en el seu període es va introduir per primer cop la clepsidra.

Fou cònsol per segona vegada el 155 aC amb Marc Claudi Marcel i va sotmetre als dàlmates. Es va oposar a les innovacions i en el seu consolat va fer demolir el teatre (quasi acabat) per ser contrari a la moral publica. El 150 aC fou escollit Pontífex Màxim.

Com orador es elogiat per Ciceró i Aureli Víctor el descriu com "eloquentia primus, juris scientia consultissimus, ingenio sapientissimus".