Pseudoescorp??
De Viquip??dia
 |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Lasiochernes cretonatus
|
||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||
Els pseudoescorpins (Pseudoscorpionida) s??n un ordre d'ar??cnids amb exemplars de mida diminuta, que presenten pedipalps i una aparen??a que recorden a escorpins sense cua, tot i que tenen un parentiu lluny??.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
Com en la majoria dels ar??cnids, el cos compta amb dues regions, el prosoma o cefalot??rax, i l'opistosoma o abdomen. Els ap??ndixs, com en tots els altres ar??cnids, s'insereixen en el prosoma:
- un parell de quel??cers
- un parell de pedipalps que tenen forma de pinces
- quatre parells de potes locomotores.
L'opistosoma ??s ovoidal, amb segmentaci?? externa patent, per?? els manca la secci?? final m??s estreta com la que presenten els escorpins.
No s??n f??cils de veure i per aix?? s??n poc coneguts; no sobrepassen els 8 mm i el m??s habitual s??n uns 2 mm.
[edita] H??bitat i comportament
Viuen al terra, entre les pedres o les fulles caigudes, i tamb?? a les esquerdes de l'escor??a dels arbres. Existeixen algunes esp??cies que viuen a la l??nia de la costa, a la zona intermareal.
S'alimenten capturant animals m??s petits que ells. Els pedipalps poden injectar ver?? amb l'artell distal, articulat, de la pin??a. Com altres ar??cnids, realitzen una digesti?? externa i succionen despr??s el producte resultant.
Presenten un comportament reproductiu complex, amb un festeig elaborat. La fecundaci?? es realitza, com ??s el cas m??s com?? en ar??cnids, mitjan??ant un espermat??for, un paquet d'esperma sobre el qual la femella es col??loca empesa, o m??s aviat arrossegada, pel mascle[1]. En altres esp??cies el mascle introdueix l'esperma dins els genitals de la femella[2].
[edita] Sistem??tica
L'ordre es subdivideix en 6 superfam??lies que agrupen unes 2.000 esp??cies, de les quals unes 150 es troben a Europa. Un dels criteris de diferenciaci?? de grups ??s pel nombre de tarsos de les potes.[3]
Aquesta classificaci?? est?? basada en la de Muchmore (1982).[4]
[edita] Refer??ncies
- ??? Weygoldt, Peter. "Spermatophore Web Formation in a Pseudoscorpion" Duke University Marine Laboratory, Beaufort, North Carolina.
- ??? Proctor, Heather C. "Mating biology resolves trichotomy for cheliferoid pseudoscorpions (Pseudoscorpionida, Cheliferoidea)", Journal of Arachnology, Vol. 21, No. 2, (1993)
- ??? Hist??ria Natural desl Pa??sos Catalans. Enciclop??dia Catalana. Vol 9, "Artr??podes I", pp. 125.
- ??? Read, Wolf. Pseudoscorpions.
[edita] Bibliografia
- Chamberlin, J. C.: The Arachnid Order Chelonethida. Stanford University Publications in Biological Science. 7(1): 1-284. 1931.
- Coddington, J. A.; Larcher, S. F.; Cokendolpher, J. C.: "The Systematic Status of Arachnida, Exclusive of Acari, in North America North of Mexico". A Systematics of the North American Insects and Arachnids: Status and Needs. National Biological Survey, n??m. 3. Ksoztatrab, M.; Schaefer, C. W. Editors. Virginia Agricultural Experiment Station, Virginia Plytechnic Instidute and State University. 1990.
- Gabbutt, P. D.: "Validity of Life History Analyses of Pseudoscorpions". Journal of Natural History. 4: 1-15. 1970.
- Harvey, M. S.: Catalogue of the Pseudoscorpionida. Mahnert, V. (editor). Manchester University Press, Manchester. 1991.
- Hoff, C. C.: "List of the Pseudoscorpions of North America North of Mexico". American Museum Novitates. N??m. 1875. 1958.
- Muchmore, W. B.: "Pseudoscorpionida", a Synopsis and Classification of Living Organisms. Vol 2. Parker, S. P. 1982.
- Weygoldt, P.: The Biology of Pseudoscorpions. Harvard University Press. Cambridge. 1969.
