Província d'Alba

De Viquipèdia

Alba judeţ

Mapa administratiu de Romania amb el Alba assenyalat

Dades

Regió de desenvolupament: Centru

Regió històrica: Transsilvània

Capital: Alba Iulia

Població:
• As of 2002:
• Densitat de població: 382,747
61/km²

Àrea: 6,242 km²

Codis:
• Matrícules
• ISO 3166-2:RO AB
RO-AB

Codi Telefònic: (+40) x58 ⁽¹⁾

Web: Consell Comtal
Prefectura

1. Per a l'operador estatal x és 2. Per a operadors alternatius, x és 3

Alba (IPA: ['al.ba]; hongarès: Fehér) és una província (judeţ) de Romania, a Transsilvània, amb capital a Alba Iulia (72,405 habitants). Limita a l’est amb les províncies de Sibiu i la Mureş, a l’oest amb les de Bihor i Arad, al nord amb la de Cluj i al sud-oest amb la de Hunedoara.

Taula de continguts

1 Demografia
2 Geografia
3 Personatges originaris d'aquesta província
4 Divisió administrativa
5 Economia
6 Atraccions turístiques
7 Referències

[edita] Demografia

El 2002, tenia una població de 382,747 i una densitat de població de 61/km².

Romanesos - un 90%^[1]
Hongaresos - 6%, i altres.

Any	Població de la província ^[2]
1948	361,062
1956	370,800
1966	382,786
1977	409,634
1992	413,919
2002	382,747

[edita] Geografia

La província té 6,242 km², i les muntanyes ocupen el 59% de la superfície.

[edita] Personatges originaris d'aquesta província

Lucian Blaga

[edita] Divisió administrativa

La província té 4 municipalitats, 7 ciutats i 65 comunes. En parèntesi, els noms en hongarès i en altres llengües.

[edita] Municipalitats

Alba Iulia
Aiud
Blaj
Sebeş

[edita] Ciutats

Abrud
Baia de Arieş
Câmpeni
Cugir
Ocna Mureş
Teiuş
Zlatna

[edita] Viles

Albac (Fehérvölgy)
Almaşu Mare (Nagyalmás)
Arieşeni (Lepus)
Avram Iancu (Felsővidra)
Berghin (Berve)
Bistra (Bisztra)
Blandiana (Maroskarna)
Bucium (Bucsony)
Câlnic, Alba (Kelnek)
Cenade (Szászcsanád)
Cergău (Magyarcserged)
Ceru-Băcăinţi (Bokajfelfalu)
Cetatea de Baltă (Küküllővár)
Ciugud (Maroscsüged)
Ciuruleasa (Csurulyásza)
Crăciunelu de Jos (Alsókarácsonfalva)
Cricău (Boroskrakkó)
Daia Româna (Oláhdálya)
Doştat (Hosszútelke)
Fărău (Magyarforró)
Galda de Jos (Alsógáld)
Gârbova (Szászorbó)
Gârda de Sus (Felsőgirda)
Gura Ariesului (Vajdaszeg)
Hopârta (Háporton)
Horea (Arada)
Ighiu (Magyarigen)
Întregalde (Havasgáld)
Jidvei (Zsidve)
Livezile (Úrháza)
Lopadea Nouă (Magyarlapád)
Lunca Mureşului (Székelykocsárd)
Lupşa (Nagylupsa)
Meteş (Metesd)
Mihalţ (Mihálcfalva)
Mirăslău (Miriszló)
Mogoş (Mogos)
Noşlac (Marosnagylak)
Ocoliş (Alsóaklos)
Ohaba (Székásszabadja)
Pianu (Felsőpián)
Poiana Vadului (Feketevölgy)
Ponor (Nagyponor)
Poşaga (Podsága)
Rădeşti (Tompaháza)
Râmeţ (Remete)
Rimetea (Torockó)
Roşia de Secaş (Székásveresegyháza)
Roşia Montană (Verespatak)
Sălciua (Szolcsva)
Săliştea (Alsócsóra)
Sâncel (Szancsal)
Sântimbru (Marosszentimre)
Săsciori (Szászcsór)
Scărişoara (Aranyosfő)
Şibot (Alkenyér)
Sohodol (Aranyosszohodol)
Şona (Szépmező)
Şpring (Spring)
Stremţ (Diód)
Şugag (Sugág)
Unirea (Felvinc)
Vadu Moţilor (Aranyosvágás)
Valea Lungă (Hosszúaszó)
Vidra (Vidra)
Vinţu de Jos (Alvinc; alemany: Alwitz, Alwintz)

A la part nord-oest hi ha les Muntanyes Apuseni, a la part sud del nordest hi ha les Muntanyes Parâng amb les- Şureanu i les Cândrel. A l’est hi ha la Meseta de Transsilvània amb valls profundes. Aquestes tres unitats són separades per la vall del riu Mureş.

Els principals rius són el riu Mureş i els seus tributaris, el Târnava, el Sebeş i el riu Arieş.

[edita] Economia

Les indústries predominants a la província són

Alimentació.
Tèxtil.
Llanera.
Components mecànics.
Paper i indústries similars.
Químiques.

Els principals recursos minaires són l’or, la plata i el coure, la sal i els materials de construcció (marbre i granit).

[edita] Atraccions turístiques

Les principals atraccions turístiques de la província són

La ciutat d’Alba Iulia.
Les Muntanyes Apuseni.
- El complex càrstic de Scărişoara.
- La fira de la donzella a la Muntanya Găina.
- "El turó amb ungles" a Vidra.
Els castells de Câlnic i Gârbova.
Les viles i les esglésies de Sebeş i Aiud.