Pomponi Segon

De Viquipèdia

Pomponi Segon (Pomponius Secundus) fou un poeta romà del segle I.

Va florir en els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi. Fou un dels amics de Luci Eli Sejà, el ministre de Tiberi; quan Sejà va caure (31) fou empresonat i va restar tancat fins a la pujada al tron de Calígula (37) que el va alliberar i el va fer cònsol el 41.

Dió Cassi l'esmenta com a cònsol vers el 30, set anys abans de la pujada al tron de Calígula, però el seu nom no apareix als Fasti.

En temps de Claudi fou nomenat llegat a Germània on el 50 va derrotar als cats (chatti) i va obtenir ornaments triomfals.

Fou amic de Plini el Vell que va escriure la seva vida en dos llibres. Tàcit el descriu com un home "multa morum elegantia et ingenio illustri".

Principalment fou famós per les seves tragèdies, de les que Tàcit, Quintilià i Plini el Jove parlen amb elogi, i que es van mantenir durant molts anys i encara el gramàtic Flavi Sosípater Carisi al segle V n'esmenta una.

El seu nom podria ser Publi o Luci, doncs els dos noms li dona Tàcit en dos passatges diferents; Dió Cassi l'anomena Quint (nom que Tàcit dona a un germà).