Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Pla??a Roja - Viquip??dia

Pla??a Roja

De Viquip??dia

La pla??a Roja de Moscou, amb la catedral de Sant Basili i la torre Sp??sskaia del Kremlin
La pla??a Roja de Moscou, amb la catedral de Sant Basili i la torre Sp??sskaia del Kremlin

La pla??a Roja (en rus ?????????????? ??????????????, Kr??snaia pl??ixtxad) ??s la pla??a m??s famosa de la ciutat de Moscou. La pla??a separa el Kremlin, l'antiga ciutadella reial i avui resid??ncia oficial del President de R??ssia, d'un hist??ric barri de mercaders, conegut com el Kitai-g??rod (literalment, ??Ciutat Xinesa??). Com que els carrers principals de Moscou surten des d'aqu?? en totes direccions, iniciant les carreteres principals que surten de la ciutat, la pla??a Roja sovint ??s considerada la pla??a central de Moscou i de tot R??ssia.

La pla??a ??s voltada de diversos edificis monumentals, entre els quals la catedral de Sant Basili, el mausoleu de Lenin, els magatzems GUM, la reconstru??da catedral de Kazan o el Museu Hist??ric Estatal, a m??s a m??s del monument als herois Minin i Pojarski.

Taula de continguts

[edita] Or??gens i nom

La rica hist??ria de la pla??a Roja es reflecteix en moltes obres d'art, incloent les pintures de Vasili S??rikov, Konstant??n Iuon i d'altres. El terreny de la pla??a, en un origen, era cobert d'edificis de fusta, per?? fou buidat arran de l'edicte d'Ivan III del 1493, ja que tots aquells edificis de fusta eren perillosament susceptibles de ser arrasats pel foc. La nova esplanada (origin??riament coneguda com el "Pojar", literalment l'??Incendi??) de mica en mica va esdevenir el principal mercat a l'aire lliure de Moscou. Posteriorment s'empr?? per a diverses cerim??nies p??bliques i proclamacions, i ocasionalment com a lloc de les coronacions dels tsars de R??ssia. D'en???? de la urbanitzaci?? de la pla??a, ha estat usada per tots els governants russos de les diverses ??poques per a tota mena de cerim??nies oficials.

Execuci?? dels Streltsi a la pla??a Roja arran del frac??s de la rebel??li?? de 1698, pintura de Vasili S??rikov
Execuci?? dels Streltsi a la pla??a Roja arran del frac??s de la rebel??li?? de 1698, pintura de Vasili S??rikov

El nom de la "pla??a Roja" no deriva del color dels maons que l'envolten, ni del nexe entre el color roig i el comunisme. El nom prov?? de la paraula russa ?????????????? ("kr??snaia"), forma femenina de l'adjectiu que tant pot significar ??roig?? com ??bell?? (aquest darrer significat ??s arcaic). El mot s'aplicava (en el sentit de ??bell??) a la catedral de Sant Basili, i subseq??entment es trasllad?? a la pla??a adjacent. Es creu que la pla??a adquir?? el seu nom definitiu (substituint, aix??, l'antic "Pojar") al segle XVII. Diverses antigues ciutats russes, com ara S??zdal, Ielets o Pereslavl-Zalesski, tamb?? anomenen la seva pla??a principal Kr??snaia pl??ixtxad, igual que la seva hom??nima de Moscou.

[edita] Hist??ria recent

Durant l'era sovi??tica la Pla??a Roja mantingu?? el seu significat transformant-se en la pla??a principal en la vida del nou estat. Estant al costat de la resid??ncia oficial del govern sovi??tic, va ser remodelada per permetre les desfilades militats. Es van demolir la Catedral de Kazan i la Porta de la Resurrecci?? i la Capella Iverskaya per fer espai pels vehicles militars pesats. Tamb?? s'havia planejat enderrocar la Catedral de Sant Basili, l'edifici m??s popular de Moscou. La llegenda diu que Lazar Kaganovich, director del pla de reconstrucci?? de Moscou, prepar?? una maqueta especial de la Pla??a Roja, en la que la catedral podia ser eliminada, i la present?? a Stalin perqu?? veies com la catedral era un obstacle per les desfilades i pel tr??fic. Per?? quan la retir?? de la pla??a, Stalin object??: "Lazar! Torna-la!"

Desfilada de la Vict??ria a la Pla??a Roja, 24 de juny de 1945.
Desfilada de la Vict??ria a la Pla??a Roja, 24 de juny de 1945.

Dues de les desfilades m??s significatives a la Pla??a Roja van ser una al 1941, quan la ciutat estava assetjada pels alemanys, i les tropes s'incorporaven al front tot just abandonaven la pla??a, i la Desfilada de la Vict??ria de 1945, quan les banderes dels ex??rcits nazis van ser llen??ats als peus del Mausoleu de Lenin.

El 28 de maig de 1987, un jove pilot alemany anomenat Mathias Rust aterr?? amb un avi?? lleuger a la Baixada de Sant Basili, al costat de la Pla??a Roja.

Al 1990, el Kremlin i la Pla??a Roja van ser dels primers llocs de la URSS en afegir-se a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO

[edita] Al voltant de la pla??a

Cada edifici de la Pla??a Roja ??s una llegenda per s?? mateix. Un d'ells ??s el Mausoleu de Lenin, on reposa el cos embalsamat de Vladimir Lenin, el fundador de la Uni?? Sovi??tica. A prop est?? la elaborada Catedral de Sant Basili i els palaus i catedrals del Kremlin. Al costat est de la pla??a hi ha la Catedral de Kazan restaurada. El costat nord est?? ocupat pel Museu Hist??ric Estatal. L'??nic monument escult??ric de la pla??a ??s una estatua de bronze de Kuzma Minin i Dmitry Pozharsky, que ajudaren a expulsar de Moscou als invasors polonesos al 1612. A prop hi ha el Lobnoye Mesto, una plataforma circular a on tenien lloc les cerim??nies p??bliques. La p,la??a t?? 330 metres de llarg i 70 metres d'ample.

La Pla??a Roja de nit, amb la Tomba de Lenin (centre)
La Pla??a Roja de nit, amb la Tomba de Lenin (centre)

[edita] Veure tamb??

  • Muralla del Kremlin
  • Necropolis de la Muralla del Kremlin
  • Torres del Kremlin
  • Pla??a Lubyanka
  • Jard?? d'Alexandre