Pinsà
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg/240px-Fringilla_coelebs_(Chaffinch-Buchfink).jpg) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Fringilla coelebs Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
El pinsà comú (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids. És una de les espècies més comunes de Catalunya on es reuneixen estols de centenars d'exemplars, repartits entre conreus, pastures, boscos i arbredes. A la vegada és la més comuna de les tres espècies de pinsans. Les altres existents a Catalunya són: el Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula) i el Pinsà mec (Fringilla montifringilla).
Taula de continguts |
[edita] Característiques Generals
- Nom científic : Fringilla coelebs
- Família : Fringíl·lids
- Talla : 14-16 cm
- Pes : 19-21 grams
- Edat màxima : 13 anys
[edita] Formulació del tàxon
El tàxon l'hauria formulat Carl von Linné. Coelebs, significa, en llatí, solter i a Suècia, només les femelles i els petits migren a l'hivern.
[edita] Aspecte
El mascle té el front negre, el cap blau pissarra i les galtes i el pit morats. El dors marró i el carpó verdós. Les ratlles blanques a les ales i a la cua el fan inconfusible en vol. La femella és tota ella marró verdosa, té la part inferior més clara i amb el blanc de les ales i la cua menys pur que el mascle. Els novells s'assemblen molt a les femelles però tenen un collaret prim de color blanc.
[edita] Comportament
És un ocell molt elegant de vol ràpid i ondulat.
[edita] Habitat
No l'hi agrada les zones boscoses gaire denses, s'adapten fàcilment a viure a prop dels conreus, jardins i a prop de pobles i ciutats. De totes maneres és el més forestal dels fringíl·lids, especialment a l'època de nidificació. A l'hivern s'arrepleguen en grans esbarts a zones obertes on troben aliment abundant.
[edita] Reproducció
Durant l'època de cria el mascle emet un potent cant. També en aquesta època el mascle té un fort instint territorial i defensen un tros de terra d'on treuen les llavors. Mentrestant, la femella, s'ocupa de construir el niu i de la incubació dels ous. La població nidificant és poc nombrosa i repartida arreu dels boscos, sobretot en rouredes humides i fagedes, però també en alzinars i pinedes de pi roig.
- Període de nidificació :
- Nombre d'ous :
- Incubació :
- Nidificació :
- Niu : als arbres.
[edita] Migració
A l'hivern la població de pinsans de Catalunya augmenta considerablement amb l'arribada de grans estols provinents del nord-est d'Europa. A Catalunya mateix es produeix també una petita migració del Pirineu a les planes. De fet hi ha un refrany que diu: si veieu un pinsà, fred farà. La migració de tardor va des de l'última setmana de setembre fins a l'última d'octubre.
[edita] Cant
El mascle, com el de la foto, és molt apreciat com a ocell de gàbia degut al seu cant. S'adapta bé a la vida en captivitat. Cada any es capturen centenars de mascles pel cant per part d'ocelleries. No obstant, tot i que hom creu que uns quants decennis enrera era molt més abundant, els efectius sembla que es mantenen. (
cant (?))
[edita] Alimentació natural
És un ocell granívor.
[edita] Alimentació amb menjadores
[edita] Altres
No està permesa la captura doncs és una espècie protegida.
[edita] Enllaços externs
- Videos de Pinsà comú a Internet Bird Collection
