Pied-noir
De Viquipèdia
Un pied-noir és un colon europeu a Algèria. Encara que majoritàriament francesos, un bon nombre eren alacantins o menorquins, a més dels rossellonesos (catalans de ciutadania francesa). La traducció literal és peu negre.
L'origen etimològic és incert. L'explicació més estesa fa referència a les botes utilitzades per l'exèrcit i els colons francesos, en contraposició a les sandàlies algerianes. Una altra explicació vindria del fet que els treballadors dels vaixells a vapor, sovint algerians, caminaven peus nus per les bodegues plenes de carbó [1]. La denominació es va fer popular a França, després de la independència d'Algèria, usada de forma pejorativa envers els repatriats. Aviat, però, va ser adoptada pels propis pieds-noirs com a denominació d'identitat.
Encara que amb freqüència s'aplica el terme a tots els repatriats d'Algèria (i fins i tot d'altres excolònies), cal assenyalar que entre les persones que van haver de sortir d'Algèria hi havia musulmans (als quals es denominava harki; molts eren militars i les seves famílies) i no musulmans, uns d'origen europeu i altres pertanyents a la important i nombrosa comunitat jueva local. El terme pied-noir es pot aplicar amb propietat a aquests dos últims grups.
Es calcula que més del 50% dels europeus d’Algèria no eren d’origen francès, i molts d’ells procedien de diverses parts dels Països Catalans, fonamentalment de la zona d'Alacant i de l'illa de Menorca, a més dels habitants de la Catalunya del Nord (catalans de ciutadania francesa). Malgrat la naturalització i la progressiva assimilació, van mantenir la llengua catalana anomenada patuet, amb influències àrabs i amb ortografia francesa. Actualment a la Catalunya Nord i a la zona prop d'Alacant es poden trobar nuclis importants d'excolons francesos provinents d'Algèria, arribats a Europa després de la guerra d'independència algerina.
[edita] Alguns pieds-noirs famosos
- Louis Althusser, filòsof
- Albert Camus, escriptor i filòsof, premi Nobel de literatura l'any 1957
- Marcel Cerdan, boxejador
- Claude Cohen-Tannoudji, Premi Nobel de Física 1997
- Alphonse Halimi, boxejador, campió del món 1957
- Gaston Julia, matemàtic
- Paul Robert, lexicògraf
- Vels Saint-Laurent, sastre
[edita] Bibliografia
- Antoni Seva. Alacant, 30.000 pieds-noirs. Ed. 3i4, València, 1970
- Marie Cardinal, Les Pieds-Noirs, Place Furstenberg éditeurs, París, 1994.
- Raphaël Delpard, L'histoire des pieds-noirs d'Algérie (1830-1962), Michel Lafon, Neuilly-sur-Seine, 2002.
- Pierre Goinard Algérie, l'œuvre française ISBN 2 906 431 23-x 2001
- Marcel Gori, L'algérie illustrée, Editions Campanile, Sophia-Antipolis, 2005.
- Jean-Jacques Jordi, 1962: L'arrivee des Pieds-Noirs, Autrement, París, 2002.
- Jean-Jacques Jordi, De l'exode à l'exil: Rapatriés et pieds-noirs en France : l'exemple marseillais, 1954-1992, L'Harmattan, París, 2000.
- Daniel Leconte, Les pieds-noirs, Histoire et portrait d'une communauté, Le Seuil, París, 1980.
- Cécile Mercier, les Pieds-Noirs et l'exode de 1962, à travers la presse française, L'Harmattan, París, 2003.
- Jean-Pax Méfret, Bastien-Thiry: Jusqu’au bout de l’Algérie française, Pygmalion
- Pierre Nora, les Français d'Algérie, Julliard, París, 1961.
- Jeannine Verdès-Leroux "Les Français d'Algérie, de 1830 à aujourd'hui" ISBN 2-213-60968-3 2001
- Jean-Jacques Viala "pieds noirs en algérie après l'indépendance" ISBN 2-7475-0890-0 2001
