Philippus Elephantis

De Viquipèdia

Philippus Elephantis (o Philippi Elephantis, o Philippe Éléphant) (mitjans segle XIV), fou un metge, alquimista, matemàtic i filòsof de Tolosa de Llenguadoc, d'origen probablement escocès^[1]

Fou autor d'un tractat enciclopèdic, perdut en bona part, del que se n'ha conservat la secció dedicada a l'alquímia.^[2]

Seguidor de l'hermenèutica de Pietro de Bono, primer alquimista que incorporà els temes mitològics al seu discurs^[3] en la seva obra "Pretiosa margarita novella".

En la biblioteca de l'humanista català del segle XV, Pere Miquel Carbonell, hi consta una obra titulada Philosophia magistri Philippi Elephantis cum versibus Nasonis et Ovidii ac proverbis moralibus commendatione dignis, obra segurament relacionada amb l'anomenat "Ovidius moralizatus", obra del benedictí francès Pierre de Bersuire consistent en un comentari en 70.000 versos de les Metamorfosis d'Ovidi ^[4]

En el manuscrit 2085 de la Biblioteca Universitaria de Salamanca, pàgs. 1r-26r^[5], hi consta un tractat de Mathematica, de Philippus Elephantis.

Deixà també un tractat d'ètica (Ethica), de concepció aristotèlica, en el que, entre altres, tracta del tema de la guerra, inspirant-se en Vegeci.^[6].

[edita] Referències

Paul Cattin, L'œuvre encyclopédique de Philippe Eléphant : mathématique, alchimie, éthique (milieu du XIVe siècle). Tesi doctoral, inèdita. École national des Chartes 1969 (Relacionada a la web de la Universitat de Rennes)

G. Beaujouan i Paul Cattin, Philippe Éléphant, Mathématique, alchimie, éthique; a Histoire littéraire de la France", Tome XLI. 384 p. 1981.

Marshall Clagett. Archimedes in the Middle Ages. Vol. III. The Fate of the Medieval Archimedes, 1300 to 1565. Philadelphia. American Philosophical Society.

[edita] Notes

1. ↑ Faye Getz, Medical practitioners in medieval England. Oxford Journals. Social History of Medicine, Volume 3, number 2, 1990, pàgs. 245-283. [1].
2. ↑ José Rodríguez Guerrero. Algunos datos desconocidos sobre las relaciones entre alquímia y mitología. Revista Azogue, 5. 2002-2007. Pàg. 24, nota 46. Disponible en PDF
3. ↑ José Rodríguez Guerrero, op.cit. pàg. 21
4. ↑ Lluís Cifuentes i Comamala. La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement, Universitat de Barcelona - Universitat de les Illes Balears. Col·lecció Blanquerna , 3. Barcelona-Palma de Mallorca, 2006; pàgina 183, indica, citant a Rubió i Lluch, que: "Sabem que Joan I demanà el 1393 al seu cunyat, Enric de Bar, "qe·ns enviets còpia de .I. libre que .... vós havets, ço és, "Ovidi Metamorphoseos moralisat"".
5. ↑ Vegeu catàleg en línia, apartat 14/0 SSALUM2085/00
6. ↑ Philippe Richardot. Y a-t-il une pensée navale dans l'occident médiéval? | Disponible en línia