Pharantzem

De Viquipèdia

Pharantzem fou reina d'Armènia, com a consort vers el 364 al 368, i sola del 368 al 370.

Era filla d'Andok (Antíoc) de Siunia i d'una princesa dels Mamikonian; es va casar a Gunel, nebot del rei Arshak II d'Armènia que fou assassinat pel seu oncle per poder-se casar amb Pharantzem, dona de gran bellesa.

Pharantzen va poder assassinar Valinak príncep de Siunia, i el poder a aquest territori va passar al seu pare Andok, germà de Valinak.

Va influir en l'elecció dels patriarques Pharen d'Ashtishat (348) i Nersès el gran (353).

En ser empresonat (i posteriorment mort) el seu marit el rei Arshak II, Pharantzem es va refugiar a la fortalesa d'Artakert o Artagers a la província d'Arshauroniq amb el tresor reial. Shapur II de Pèrsia va confiar el govern d'Armènia a l'eunuc Cilax i a un personatge anomenat Artaban (o Karen).

La reina fou prou habil per seduir Cilax i Artaban i amb el seu ajut va posar en fuita les forces perses. La reina va enviar al seu fill gran Pap (fill d'Arshak II) a territori romà on li fou assignada residència a Neocesarea al Pont.

El 369 Cilax i Artaban van obtenir el suport d'alguns nobles i van enviar una ambaixada a l'emperador Valent perquè enviés a Pap amb les insígnies reials i un exèrcit. La delegació anava encapçalada per Mushel Mamikonian. Valent i va accedir i va encarregar al dux Terenci de portar a Pap a Armènia però no li va donar les insígnies reials.

Així Pap fou portat al país però sense suport militar i Shapur va enviar allí un exèrcit. Pap, Cilax i Artaban van fugir cap a Còlquida, on Pap va estar cinc mesos amagat. Les forces perses no el van trobar però mentre un exercit persa assetjava Artakert on encara estava la reina. Una epidèmia va delmar les defenses i al cap de 14 mesos es va haver de rendir i els perses van ocupar la fortalesa i es van apoderar del tresor reial. Enviada a Pèrsia va morir de maltractaments.