Petasita
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Petasites hybridus (L.) P.Gaertn., B.Mey. & Scherb. |
||||||||||||||
La petasita (Petasites hybridus) ??s una planta herb??cia perenne de la fam??lia de les Asteraceae present a bona part d???Europa, especialment al nord. ??s freq??ent al Principat i al nord de la Pen??nsula Ib??rica.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El terme ???Petasites??? prov?? del grec i significa barret de Petasos, fa refer??ncia a les seves grans fulles, al fet de qu?? poden tenir aquesta funci??. Hybridus prov?? del llat?? i vol dir h??brid.
[edita] Ecologia
A les vores humides de rius i rieres, tamb?? en terrenys parcialment enxarcats. En llocs de muntanya.
[edita] Descripci??
Petasita ??s una planta herb??cia perenne pot arribar a tenir unes dimensions d??? 1 metre . Rel axonomorfa. Destaca el seu rizoma, que ??s molt desenvolupat . Les fulles s??n basals i apareixen despr??s de la floraci??, tenen un pec??ol molt llarg i poden arribar a fer 30cm de di??metre. Sense est??pules, alterna/alternes, amb el marge lleugerament serrat i la forma del limbe cordiforme. La nervadura ??s palmada.
Les infloresc??ncies s??n en cap??tol. A la vegada, aquests cap??tols es disposen formant un ra??m. Les infloresc??ncies masculines s???assequen r??pidament despr??s de la floraci??; els cap??tols estan al principi molt compactes, per?? m??s endavant les infloresc??ncies es tornen m??s laxes. Els cap??tols masculins tenen fins a 8 mm de llarg??ria, mentre que en les infloresc??ncies femenines fan aproximadament 4 mm. A la base del cap??tol presenten unes br??ctees estretes i vermelloses. Tamb?? presenten un vil??l?? o papus.
Flors dioiques corol??la gamop??tala formada per flors tubuloses de 5 p??tals, color vermell??s m??s o menys intens.
L'androceu est?? constitu??t per 5 estams ( singen??sics: soldats fent un altre tub, per la cara anterior a l???antera ).
El gineceu ??s pluricarpel??lar amb 2 carpels soldats. Ovari ??nfer. Els fruits s??n aqueni/aquenis de color vermell??s.
L???arrel, les fulles i principalment el rizoma d???aquesta planta s???utilitzen per les seves virtuts medicinals.
[edita] Composici?? qu??mica
Cont?? diversos olis essencials
- ??sters d???alcohols de tipus eremofil??nic com petasol, isopetasol, lactones, inulina, pectina, alcaloides pirrolizid??nics entre altres.
[edita] Usos medicinals
- Potent espasm??dic.
- Sedant
- Gastroprotector, antihipertensiu, mucol??tic i expectorant.
- Condicionador de la pell.
S???usa tamb?? com a complement diet??tic per combatre la tos (antitussiu), la bronquitis i la migranya.
[edita] Accions farmacol??giques
En ??s extern s???ha utilitzat tradicionalment com a cicatritzant. ??s indicada per a la tos irritativa, bronquitis, asma...A m??s a m??s, tamb?? va b?? per a les migranyes i les dismenorrees.Estats en els que es requereix un augment de la di??resi: afeccions urin??ries (cistitis, uretritis, olig??ria, urolitiasis ), hiperazot??mia , hiperuric??mia, gota, hipertensi?? arterial, edemes, sobrepr??s acompanyat de retenci?? de l??quids. Ansietat, insomni. Gastritis, ??lcera gastroduodenal, espasmes gastrointestinals. T??picament: ferides, ulceracions tr??fiques.
[edita] Toxicitat
Cont?? alcaloides derivats d???ornitina i lisina, concretament alcaloides pirrolizid??nics. Poden causar dolors abdominals,ascitis, p??rdua de gana, i un increment considerable dels valors de les transaminases en sang i hepatomeg??lia. Aquests alcaloides actuen tamb?? com a agents mut??gens i inductors de tumors hep??tics.
??s exclusiu per prescripci?? facultativa. S???ha de tenir en compte el contingut alcoh??lic de l???extracte fluid i de la tintura.
Contraindicat per l???embar??s, lact??ncia, nens, pacients amb hepatopaties...degut a la pres??ncia d???alcaloides pirrolizid??nics ( que poden ser cancerigens ).
