Petasita
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Petasites hybridus (L.) P.Gaertn., B.Mey. & Scherb. |
||||||||||||||
La petasita (Petasites hybridus) és una planta herbàcia perenne de la família de les Asteraceae present a bona part d’Europa, especialment al nord. És freqüent al Principat i al nord de la Península Ibèrica.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El terme “Petasites” prové del grec i significa barret de Petasos, fa referència a les seves grans fulles, al fet de què poden tenir aquesta funció. Hybridus prové del llatí i vol dir híbrid.
[edita] Ecologia
A les vores humides de rius i rieres, també en terrenys parcialment enxarcats. En llocs de muntanya.
[edita] Descripció
Petasita és una planta herbàcia perenne pot arribar a tenir unes dimensions d’ 1 metre . Rel axonomorfa. Destaca el seu rizoma, que és molt desenvolupat . Les fulles són basals i apareixen després de la floració, tenen un pecíol molt llarg i poden arribar a fer 30cm de diàmetre. Sense estípules, alterna/alternes, amb el marge lleugerament serrat i la forma del limbe cordiforme. La nervadura és palmada.
Les inflorescències són en capítol. A la vegada, aquests capítols es disposen formant un raïm. Les inflorescències masculines s’assequen ràpidament després de la floració; els capítols estan al principi molt compactes, però més endavant les inflorescències es tornen més laxes. Els capítols masculins tenen fins a 8 mm de llargària, mentre que en les inflorescències femenines fan aproximadament 4 mm. A la base del capítol presenten unes bràctees estretes i vermelloses. També presenten un vil·là o papus.
Flors dioiques corol·la gamopètala formada per flors tubuloses de 5 pètals, color vermellós més o menys intens.
L'androceu està constituït per 5 estams ( singenèsics: soldats fent un altre tub, per la cara anterior a l’antera ).
El gineceu és pluricarpel·lar amb 2 carpels soldats. Ovari ínfer. Els fruits són aqueni/aquenis de color vermellós.
L’arrel, les fulles i principalment el rizoma d’aquesta planta s’utilitzen per les seves virtuts medicinals.
[edita] Composició química
Conté diversos olis essencials
- Ésters d’alcohols de tipus eremofilànic com petasol, isopetasol, lactones, inulina, pectina, alcaloides pirrolizidínics entre altres.
[edita] Usos medicinals
- Potent espasmòdic.
- Sedant
- Gastroprotector, antihipertensiu, mucolític i expectorant.
- Condicionador de la pell.
S’usa també com a complement dietètic per combatre la tos (antitussiu), la bronquitis i la migranya.
[edita] Accions farmacològiques
En ús extern s’ha utilitzat tradicionalment com a cicatritzant. És indicada per a la tos irritativa, bronquitis, asma...A més a més, també va bé per a les migranyes i les dismenorrees.Estats en els que es requereix un augment de la diüresi: afeccions urinàries (cistitis, uretritis, oligúria, urolitiasis ), hiperazotèmia , hiperuricèmia, gota, hipertensió arterial, edemes, sobreprès acompanyat de retenció de líquids. Ansietat, insomni. Gastritis, úlcera gastroduodenal, espasmes gastrointestinals. Tòpicament: ferides, ulceracions tròfiques.
[edita] Toxicitat
Conté alcaloides derivats d’ornitina i lisina, concretament alcaloides pirrolizidínics. Poden causar dolors abdominals,ascitis, pèrdua de gana, i un increment considerable dels valors de les transaminases en sang i hepatomegàlia. Aquests alcaloides actuen també com a agents mutàgens i inductors de tumors hepàtics.
Ús exclusiu per prescripció facultativa. S’ha de tenir en compte el contingut alcohòlic de l’extracte fluid i de la tintura.
Contraindicat per l’embaràs, lactància, nens, pacients amb hepatopaties...degut a la presència d’alcaloides pirrolizidínics ( que poden ser cancerigens ).
