Pere Marcet i Salom
De Viquipèdia
Pere Marcet i Salom (Terrassa, 1945) llicenciat en dret, economia i en filologia catalana.
Ha dedicat la seva vida a la docència i a la investigació. Ha treballat de professor de català en diverses institucions: a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona (1977-1988), al Jesuïtes de Casp (1979-), professor a la Divisió dels Centres Universitaris del Camp de Tarragona de l’assignatura de Literatura catalana medieval III, etc.
Ha publicat nombrosos treballs en revistes especialitzades:
- Importància de la premsa en l’afer lingüístic, publicat dins de «Cultura Economia Societat», 1979
- Aportació dels jesuïtes a la gramàtica catalana del segle XIX, 1981
- Polèmica entre P. Pi i Vidal i I. Ferrer i Carrió sobre la lletra X, «Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», I
- Història de les idees lingüístiques als Països Catalans durant el segle XIX, 1981
- Traducció de L’exigència de la llibertat, de Sean Mac Bride, fundador d’Amnesty International i Premi Nobel de la Pau
- Primers indicis de recuperació lingüística als Països Catalans entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, Actes del I Congrés de Llengua i Literatura Catalanes al Segon Ensenyament, 1983
- Josep Bodria corresponsal del País Valencià a «Lo Gay Saber», Miscel·lània Sanchis Guarner, I, (València), 1983
- Història de la llengua catalana, 2 volums (Premi M. Sanchis Guarner a la unitat de la llengua). Ressenyes crítiques al “Diari de Barcelona” (1988-1990)
- Literatura i varietats no-estándar, 1991
- Història de la lingüística catalana (1775-1900), 2 volums (amb la col·laboració de Joan Solà i Cortassa). (Premi de la Crítica de “Serra d’Or”), 1998
- Bibliografia de Pompeu Fabra (amb la col·laboració de Joan Solà), 1998
- Ressenyes i crítiques al Suplement Llibres de “El Periódico”, 1998-1999, etc.
A més de l’activitat docent ha estat membre de la Junta Permanent de Català, Jurat dels Premis Baldiri Rexach; ha participat en innombrables col·loquis, jornades i taules rodones; ha donat conferències en tot l’àmbit dels Països Catalans sobre història de la llengua, i ha obtingut els premis: M. Sanchis Guarner a la unitat de la llengua (1988), el Premi d’investigació d’Enciclopèdia Catalana (1991) i el Premi de la Crítica de “Serra d'Or” (1999).
Després de dedicar bona part de la seva vida a la investigació que va culminar l’any 1998 amb la publicació de Història de la lingüística catalana (1775-1900), una obra momunental escrita conjuntament amb Joan Solà, en l’elaboració de la qual va treballar 24 anys, que ha rebut tota mena d’elogis de la crítica especialitzada de tot el món. Pere Marcet s’ha endinsat en el món de la ficció amb la novel·la Per companyia, el silenci.
