Pere Ful??l??

De Viquip??dia

Pere Ful??l?? (Petrus Fullo, P??tros ????????????) o Pere Gnafeu (Gnapheus o Cnapheus, ???????????? ??? ?????????????? or ??????????????) fou patriarca d'Antioquia a la meitat del segle V.

Era monjo a la vora de Constantinoble. Acaci diu que era hegumen (hegumenos= abat de monestir) i que va fugir a Antioquia per les acusacions que se li van fer (la natura de les quals no s'indica). Probablement era monjo abat al monestir de Acoemetae a Constantinoble i va acompanyar a Antioquia a Zen??, gendre de l'emperador Lle?? I de Bizanci. Teodor, Te??fanes Is??uric i Cedr?? diuen que fou prevere a l'esgl??sia de Sant Bassa el m??rtir de Calced??nia. Segurament era seguidor de la doctrina monofisita.

Al arribar a Antioquia era patriarca Martiri, seguidor de les doctrines de Calced??nia; no va tardar en obtenir el perm??s de Zen?? per exercir el ministeri religi??s. Va afegir a un himne les paraules "fou crucificat per nosaltres" i aix?? va portar molta controv??rsia.

Martiri fou acusat de ser nestori?? i va haver de fugir a Constantinoble on amb la influencia del patriarca Gennadi I de Constantinoble fou ben tractat per Lle?? I de Bizanci i va poder tornar a Antioquia amb una carta imperial que el permetia posar fi a qualsevol disturbi, per?? va trobar molt poca cooperaci?? i va abdicar; Pere fou proclamat llavors patriarca (469) per?? l'emperador, a petici?? de Gennadi, el va deposar i va nomenar al seu llec a Juli??, que reunia millors suports.

Pere fou desterrat a un oasi d'Egipte per?? es va poder escapar i es va presentar a Constantinoble i es va refugiar al monestir d'Acoemetae, on va restar fins a la revolta de Basilisc contra Zen?? (475). El nou emperador es va acostar a les doctrines monofisites que Lle?? i Zen?? havien reprimit; el patriarca d'Alexandria Timoteu Elure (Timotheus Aelurus), que havia estat cridat de l'exili i era monofisita, va recomanar cridar a Pere.

Una enc??clica fou emesa per diversos prelats anatemitzant els decrets del s??node de Calced??nia. Pere, d'acord a aquesta posici??, fou restablert com a patriarca d'Antioquia on es va traslladar (476). El patriarca Juli?? fou expulsat i va morir poc despr??s; les imposicions doctrinals de Pere van portar alguns disturbis; quan Zen?? va recuperar el poder es va reunir un s??node a Antioquia (477) en el que fou deposat principalment per la hostilitat de Joan Codonat, que ell mateix havia nomenat bisbe d'Apamea.

Fou desterrat a Pityus, d'eon va poder escapar i va arribar a Euchaita al Pont on va trobar refugi a l'esgl??sia de Sant Teodor. Codonat el va succeir en el patriarcat d'Antioquia que havia deixar vacant per?? nom??s va ocupar la seu tres mesos, i llavors va pujar Esteve I, partidari de les doctrines de Calced??nia, que va morir als pocs mesos i el va succeir Esteve II que va continuar la seva l??nea. Els monofisites van acusar a Esteve II de nestorianisme i van aconseguir deposar-lo i fou tumultuosament mort a mans dels joves de la ciutat manipulats pels monofisites; Codonat fou restaurat, per?? Acaci, patriarca de Constantinoble, amb el suport del bisbe de Tir, el va deposar i va col??locar a la seu a Calandi?? (Calandion); aquest va governar breument i fou desterrat tamb?? acusat de nestorianisme o potser per haver donat suport a Il??los; els monofisites van aconseguir imposar-se en el favor de l'emperador Zen?? que va consentir la restauraci?? de Pere (vers 485 o 486).

L'esgl??sia occidental va anatemitzar a Pere en un concili fet a Roma (485). Va conservar el poder fins a la seva mort vers el 488, 490 o 491. Aquestos darrers anys va cometre diverses infraccions segon Te??fanes i va tractar d'incorporar l'illa de Xipre al seu patriarcat.

A la seva mort el va succeir Pal??ladi un prevere de Sel??ucia.