Pere Fouché
De Viquipèdia
Pere Fouché (Illa, 1891-1967) (més conegut universitàriament com a Pierre Fouché) va ser un dels lingüistes més valuosos de Catalunya nord. Va ser professor a les universitats de Grenoble, Estrasburg i París, on dirigí l’Institut de Fonètica i el Museu de la Paraula. Dedicà una part dels seus treballs al català rossellonès amb la seua tesi Phonétique et morphologie historique du roussillonnais (publicada el 1924). Esdevingué membre de l'Institut d'Estudis Catalans el 1946.
També se'l coneix pels seus estudis de fonètica general i francesa.
Taula de continguts |
[edita] Obres
[edita] Sobre el català
- Phonétique et morphologie historique du roussillonnais (1924)
- Morphologie historique du roussillonnais (1924)
[edita] Fonètica general
- Etudes de phonétique générale: syllabe, diphtongaison, consonnes additionnelles (1927)
[edita] Sobre el francès
- Le verbe français, étude morphologique (1931)
- Phonétique historique du français (3 volums, 1952-1961).
- Traité de prononciation française (1969).
